A

acanalat -ada

Adj Morf. Sed. (DIEC) En forma de canal. | es: acanalado. | en: channel shaped.

àcid -a

Adj Quim. Petro. (DdG Mod) Dit de la roca ígnia silicatada que té una proporció alta de sílice (diòxid de silici), caracteritzada per l'abundància de quars. | es: ácido. | en: acidic.

acumulació

NF (DdG Mod) Materials detrítics abandonats per un agent de transport extern i cúmul que en resulta. | es: acumulación. | en: accumulation.

afluent

NM Geom. Fluv. (DdG) Riu que desemboca en un altre de més important o en un llac. | es: afluente. | en: affluent.

al·luvial

Adj Amb. Sed. (DdG Mod) Relatiu o pertanyent a al·luvió o als fenòmens relacionats amb l'al·luvionament. Dit dels dipòsits formats per al·luvions. | es: aluvial. | en: alluvial.

al·luvió

NM Dip. Sed. (DdG Mod) Massa de sediments detrítics, com ara grava, sorra i llim, transportada i sedimentada per rius o torrents. | es: aluvión. | en: alluvium.

alcalí -ina

Adj Quim. Min. (DdG) Dit del mineral ric en sodi i/o potassi. | es: alcalino. | en: alkali.

algal

Adj Comp. Sed. (DdG Mod) Referent o pertanyent a les algues; format per les algues. | es: algal. | en: algal.

algues

NF Foss. (DdG Mod) Grup d'organismes unicel·lulars o multicel·lulars, fotosintètics, aquàtics marins o d'aigua dolça, sovint fossilitzats quan s'incrusten de carbonat o de sílice. Han viscut des del Proterozoic fins a l'actualitat. | es: algas. | en: algae.

alveolines

NF Foss. Foram. (DdG Mod) Foraminífers fòssils, amb la closca de calcita, d'entre 0,5 i 3 cm. Són organismes de mar càlida i poc profunda. Han viscut des del Cretaci inferior fins a l'actualitat. Són molt comuns al Paleocè i l'Eocè. | es: alveolinas. | en: alveolinid.

amalgamat -ada

Adj Morf. Sed. (DdG Mod) Conjunt de dos estrats superposats, d'igual composició, que es troben parcialment fusionats. | es: amalgamado. | en: amalgamated bedding.

amfíbol

NM Min. Igni/Met. (DdG Mod) Minerals de la classe dels silicats, qualsevol espècie o varietat de grup dels amfíbols. Són constituents de roques ígnies i metamòrfiques. | es: anfíbol. | en: amphibole.

amfibòlic -a

Adj Comp. Min. (DdG) Que conté amfíbol. | es: anfibólico. | en: amphibole-rich.

amfibolita

NF Roca Met. (DdG Mod) Roca metamòrfica caracteritzada per la presència d'amfíbols i plagiòclasi; deriva de roques ígnies bàsiques i de margues. Pot formar-se per metamorfisme regional o de contacte. | es: anfobolita. | en: amphibolite.

ammonits

NM Pl Foss. (DdG Mod/GG) Animals marins, mol·luscs de la classe dels cefalòpodes ammonoïdeus fòssils, caracteritzats pel dibuix de les línies de sutura i l'ornamentació. Van viure des del Triàsic fins a la fi del Cretaci. | es: ammonites. | en: ammonite.

ammonoïdeus

NM Pl Foss. (DdG Mod/GG) Animals marins, mol·luscs de la classe dels cefalòpodes fòssils, amb una closca de carbonat en forma de con allargat i enrotllada en espiral plana. Les seves dimensions oscil·len entre el centímetre i alguns decímetres. Van viure des del Devonià inferior fins al Cretaci superior. | es: ammonoideos. | en: ammonoidea.

ampelita

NF Roca Sed. (DdG Mod) Roca sedimentària, detrítica de gra fi i molt rica en matèria orgànica, de color negre. | es: ampelita. | en: ampelite (obs.), black carbonaceous shale.

ampelític -a

Adj Comp. Sed. (DdG Mod) Relatiu o pertanyent a les ampelites. De la natura de les ampelites. | es: ampelítico. | en: ampelithic.

andalusita

NF Min. Met. (DdG Mod/LR) Mineral de la classe dels silicats, espècie del grup dels silicats d'alumini. És característic del metamorfisme regional i de contacte. | es: andalucita. | en: andalusite.

andesita

NF Roca Volc. (DdG Mod) Roca ígnia volcànica intermediària cristal·lina granular de textura porfírica, constituïda per cristalls de plagiòclasi, amb piroxè, amfíbol i/o biotita, en una matriu de cristalls més petits. | es: andesita. | en: andesite.

angulós -osa

Adj Comp. Morf. (DdG Mod) Dit de l'element detrític cantellut, que té angles, com ara els cairells. | es: anguloso. | en: angular.

anticlinal

NM Est. (DdG) Plec simple convex en el qual els materials del nucli són més antics que els de la part externa, dels flancs. | es: anticlinal. | en: anticline.

anticlinal tombat

NM Est. (IGC) Anticlinal amb el pla axial inclinat. | es: anticlinal tumbado. | en: inclined anticline.

anticlinori

NM Est. (GG Mod) Estructura anticlinal complexa, d'escala regional, composta per plecs de dimensions menors. | es: anticlinorio. | en: anticlinorium.

àpex

NM (DdG Mod) Extrem superior d'alguna cosa. Culminació. | es: ápice. | en: apex.

apical

Adj (DdG) Relatiu o pertanyent a l'àpex. | es: apical. | en: apical.

aplita

NF Roca Intr. (DdG Mod) Roca ígnia intrusiva cristal·lina granular de gra fi, leucocràtica, constituïda per feldspats i quars, amb alguns minerals accessoris (moscovita o altre). És freqüent en filons dins els granitoides o a llurs vores. Sin: microgranit. | es: aplita. | en: aplite.

aplític -a

Adj Petro. Intr. (DdG Mod) Relatiu o pertanyent a l'aplita. De la natura de l'aplita. | es: aplítica. | en: aplitic.

arc morènic

NM Geom. Dip. (DdG Mod) Morfologia pròpia de la morena terminal d'una glacera, de forma arquejada, que s'adapta a l'extremitat d'una llengua glacial de vall i amb la concavitat mirant vall amunt; en el cas de morenes laterals la concavitat pot ser mirant aigües avall. | es: arco morrénico. | en: moraine rampart.

arcosa

NF Roca Sed. (IGC) Roca detrítica de mida de gra sorra, gres constituït per grans per quars i feldspats, generalment amb poca matriu i cimentada. | es: arcosa. | en: arkose.

arcòsic -a

Adj Lito. Sed. (DdG Mod) Relatiu o pertanyent a l'arcosa. De la natura de l'arcosa. | es: arcósico. | en: akosic.

argila

NF Roca Sed. (DdG Mod) Roca detrítica de gra molt fi composta majoritàriament per minerals del grup de l'argila, compactats. Sin: argil·lita. | es: argilizado. | en: argillizated.

argiles

NF Min. Sed. (DdG Mod) Minerals de la classe dels silicats, qualsevol espècie del grup de les argiles. | es: arcilla. | en: clay.

argil·lititzat -ada

Adj Proc. (DdG Mod) Dit de la roca o del mineral transformat totalment en argila. | es: argilita. | en: claystone, argillite.

argilós -osa

Adj Lito. Sed. (DdG) Que conté argila, abundant en argila. | es: arcilloso. | en: argillaceous.

arrodonit -ida

Adj Comp. Morf. (DdG Mod) Dit de l'element detrític de formes esferoïdals o el·lipsoïdals i llisos, sense cantells, com ara els còdols, palets i grans de sorra. | es: redondeado. | en: rounded.

assilines

NF Pl Foss. Foram. (DdG Mod) Foraminífers, gènere fòssil de plataforma marina càlida. La closca és carbonàtica i té entre 1 i 2 cm de diàmetre. Van viure durant el Paleocè i l'Eocè. | es: asilinas. | en: asiline.

aurèola

NF Met. (DdG Mod) Zona que envolta una massa ígnia intrusiva on s'ha esdevingut un metamorfisme tèrmic a causa de l'augment de temperatura en les roques encaixants. | es: aureola. | en: contact or metamorphic aureole.

axial¹

Adj Geom. (DdG Mod) Relatiu o pertanyent a l'eix d'una cadena muntanyosa, o a les unitats geològiques que la formen. | es: axial. | en: axial.

axial²

Adj Est. (DdG) Relatiu o pertanyent a un eix; orientat segons un eix. Generalment fa referència a l'eix d'un plec. | es: axial. | en: axial.

B

banc

NM Dip. Sed. (DdG) Massa de roca sedimentària que forma una capa o estrat. | es: banco. | en: bank.

bandat -ada

Adj Morf. Sed. (DdG Mod) Dit de la roca en la qual es pot observar la successió alternant de làmines o nivells de diferent composició; les làmines es destaquen per llur constitució mineralògica, els colors, la mida de gra, etc. | es: bandeado. | en: banded.

barita

NF Min. (DdG Mod) Mineral, espècie del grup de la barita, sulfat de bari. Sol formar filons. | es: barita. | en: barite.

barra

NF Dip. Sed. (DdG Mod) Construcció sedimentària constituïda per sorra o grava, en forma de llom, submergida o emergida al llit o a la gola d'un riu o paral·lelament a la platja. | es: barra. | en: bar.

barratge

NM Amb. Sed. (IGC) Obstrucció natural, parcial o total, d'un curs d'aigua que provoca l'embassament de l'aigua i la formació d'un llac o un estany, on s'acumulen sediments. | es: represamiento natural. | en: dam.

basal

Adj (DIEC Mod) Relatiu o pertanyent a la base. Que es troba a la part inferior d'un dipòsit, una sèrie estratigràfica o un altre conjunt rocós. | es: basal. | en: basal.

basalt

NM Roca Volc. (DdG Mod) Roca volcànica bàsica, cristal·lina granular de textura porfírica, constituïda essencialment per cristalls de plagiòclasi i piroxè, amb l'olivina o feldspatoides accessoris. | es: basalto. | en: basalt.

basàltic -a

Adj Petro. Volc. (DdG) Relatiu o pertanyent al basalt; format de basalt, de la natura del basalt. | es: basáltico. | en: basaltic.

basanita

NF Roca Volc. (DdG Mod) Roca volcànica bàsica, cristal·lina granular de textura porfírica, constituïda per cristalls de piroxè, plagiòclasi i feldspatoides, amb olivina accessòria. | es: basanita. | en: basanite.

base

NF Estrat. (DIEC/IGC) Superfície que limita per la seva part inferior una capa, una sèrie estratigràfica o una unitat litològica. Part inferior d'alguna cosa per on aquesta descansa sobre el seu suport o el seu substrat. | es: base. | en: base, bottom.

base de colada volcànica

NF Cont. Volc. (IGC) Superfície de contacte entre una colada volcànica, de lava o de piroclasts, amb el seu substrat. | es: base de colada volcánica. | en: lava flow base.

bàsic -a

Adj Quim. Petro. (DdG Mod) Dit de la roca ígnia silicatada que té una proporció baixa de sílice (diòxid de silici), caracteritzada per la manca de quars i l'abundància de silicats de ferro i magnesi. | es: básico. | en: basic.

bauxita

NF Roca Sed. (DdG Mod/LIDG) Dipòsit residual que prové de sòls formats en condicions ambientals càlides i humides. És rica en òxids d'alumini. | es: bauxita. | en: bauxite.

bio-

Pref (DIEC Mod) Forma prefixada que significa 'vida'. | es: bio-. | en: bio-.

bioclast

NM Comp. Sed. () Fragment esquelètic, de qualsevol tipus d'organisme, que forma part d'un sediment o d'una roca sedimentària. | es: bioclasto. | en: bioclast.

bioclàstic -a

Adj Lito. Sed. (DdG) Dit del sediment o de la roca sedimentària que conté fragments esquelètics, bioclasts. | es: bioclástico. | en: bioclastic.

bioconstrucció

NF Comp. Sed. (DdG) Cos sedimentari ben diferenciat, format per l'activitat d'organismes colonials i entrampadors de partícules sedimentàries, com ara coralls, algues, briozous, etc. | es: bioconstrucción. | en: bioconstruction, bioherm.

bioconstruït -ida

Adj Comp. Sed. (DdG Mod) Dit del cos sedimentari construït per organismes, format per bioconstruccions. | es: bioconstruido. | en: -.

biomicrita

NF Roca Sed. (IGC) Roca sedimentària carbonàtica composta de micrita amb menys d'un 10% de components bioclàstics. | es: biomicrita. | en: biomicrite.

biomicrític -a

Adj Comp. Sed. (DdG) Relatiu o pertanyent a la biomicrita. De la natura de la biomicrita. | es: biomicrítico. | en: biomicritic.

biorudita

NF Roca Sed. (DdG Mod) Roca sedimentària carbonàtica formada per components bioclàstics de mida superior als 2 mm. | es: biorudita. | en: boundstone.

biotita

NF Min. Igni/Met. (DdG Mod) Mineral de la classe dels silicats, espècie del grup de les miques, amb ferro i magnesi. És constituent de moltes roques ígnies i metamòrfiques. | es: biotita. | en: biotite.

biotític -a

Adj Comp. Min. (IGC) Que conté biotita. | es: biotítico. | en: biotitic, biotite bearing.

bioturbació

NF Proc. Sed. (DdG Mod) Procés de pertorbació de les estructures originals d'un sediment, com ara la laminació o altres, a conseqüència de l'activitat dels organismes que hi viuen. | es: bioturbación. | en: bioturbation.

bioturbat -ada

Adj Proc. Sed. (DdG Mod) Dit del sediment que ha estat sotmès a bioturbació i dels rastres que se'n conserven. | es: bioturbado. | en: burrowed.

bivalves

NM Pl Foss. (DIEC) Classe dels mol·luscs amb dues valves, iguals o diferents, de carbonat de calci. La majoria són marins. Han viscut des del Cambrià fins a l'actualitat. | es: bivalvos. | en: bivalve.

bloc

NM Comp. Sed./Volc. (IGC) Element detrític de mida superior als 25 cm; pot ser de natura diversa. És component de les roques sedimentàries detrítiques o de les volcàniques piroclàstiques. | es: bloque. | en: boulder.

bretxa

NF Roca Sed./Volc. (DdG) Roca sedimentària detrítica de gra gros, formada per cairells, elements angulosos de mida superior als 4 mm, amb proporcions variables de matriu i cimentada. La natura dels cairells pot ser diversa. | es: brecha. | en: breccia.

bretxoide

Adj Text. Sed./Volc. (DdG Mod) Semblant a una bretxa; que té les característiques d'una bretxa. | es: brechoide. | en: brecciated.

briozous

NM Pl Foss. Macro (LIDG/PDG) Animals invertebrats aquàtics, majoritàriament marins, petits i que formen grups o petites colònies. Tenen un esquelet format per carbonat de calci. Han viscut des de l'Ordovicià a l'actualitat. | es: briozoos. | en: briozoa.

C

cabussament

NM Est. (DdG) Angle que una estructura planar, com un pla d'estratificació, de fractura, d'esquistositat, etc., fa amb el pla horitzontal, mesurat sobre la línia de màxim pendent d'aquesta superfície. | es: buzamiento. | en: dip.

cairell

NM Comp. Sed. (DdG/DIEC) Element detrític, de caires vius i mida compresa entre 2 i 256 mm; pot ser de natura diversa. És component de dipòsits sedimentaris i de les roques detrítiques. | es: canto anguloso. | en: angular rock fragment.

calcarenita

NF Roca Sed. (DdG Mod) Roca sedimentària detrítica, en la qual la majoria dels components són de natura calcària i de mida compresa entre 2 i 0,06 mm. | es: calcarenita. | en: calcarenite.

calcària

NF Roca Sed. (LIDG Mod) Roca sedimentària formada majoritàriament per calcita; els components carbonàtics poden ser formats per precipitació química, d'origen orgànic (conquilles o altres elements esquelètics) o detrítics. | es: caliza. | en: limestone.

calcita

NF Min. Sed. (DdG Mod) Mineral de la classe dels carbonats, carbonat de calci. És el component de les calcàries. | es: calcita. | en: calcite.

calcolutita

NF Roca Sed. (IGC) Roca sedimentària constituïda essencialment per partícules de calcita de gra molt fi i lutita, en proporcions variables. | es: calcolutita. | en: calcilutite.

calcosilicatat -ada

Adj Comp. Min. (IGC) Que conté calcosilicats o que és format per calcita i calcosilicats. | es: calcosilicatado. | en: calc-silicate (rock).

calcosilicats

NM Pl Min. Met. (DIEC Mod) Minerals de la classe del silicats; terme genèric per a anomenar associacions minerals amb silicats de calci. | es: calcosilicatos. | en: calc-silicates.

calcosquist

NM Roca Met. (DdG Mod) Roca metamòrfica, constituïda per cristalls de minerals calcosilicatats, amb calcita i/o quars. Deriva d'una pelita carbonàtica, de calcolutites o de margues. Pot formar-se per metamorfisme regional o de contacte. | es: calcoesquisto. | en: calc-schist.

calitx

NM Roca Sed. (DdG Mod) Crosta carbonàtica, més o menys cimentada, que forma una o diverses capes. És característica dels sòls de les zones àrides i semiàrides. | es: caliche. | en: caliche.

canal

NF Dip. Sed. (DdG Mod) Depressió estreta i llarguera per la qual flueix, o pot fluir, l'aigua. Part del llit d'un riu més profunda. | es: canal. | en: channel.

canal distributari

NM Amb. Sed. (DdG Mod) Braç d'un curs fluvial principal que forma part d'una xarxa divergent a partir de l'àpex d'un ventall al·luvial, en una plana al·luvial o en un delta. | es: canal distributario. | en: distributary channel.

caòtic -a

Adj (DIEC) Completament desordenat i confús. | es: caótico. | en: chaotic.

carbó

NM Roca Sed. (DdG Mod) Roca sedimentària carbonosa, combustible pel seu alt contingut en carboni. És negra o bruna i és formada per l'acumulació i la transformació de restes vegetals. | es: carbón. | en: coal.

carbonat

NM Comp. Sed. (DdG Mod) Conjunt de minerals formats per una combinació oxigenada de carboni amb metalls; el més comú és el carbonat de calci. Són components de roques sedimentàries i constituents de la majoria de conquilles i altres components esquelètics fòssils. | es: carbonato. | en: carbonate.

carbonatat -ada

Adj Lito. (DdG Mod) Dit de la roca o del sòl que ha estat enriquit en carbonat o convertit en carbonat. | es: carbonatado. | en: carbonated.

carbonàtic -a

Adj Lito. Sed. (DdG) Dit de la roca formada per carbonats, que conté carbonats. | es: carbonatado. | en: carbonate rock.

carniola

NF Roca Sed. (DdG Mod) Roca sedimentària carbonàtica (dolomia o calcària dolomítica) cavernosa. Les cavitats poden ser farcides d'un material més tou, com ara argila o guix.| es: carniola. | en: cellular dolomite.

caròfits

NM Pl Foss. Micro. (DdG Mod) Algues verdes que viuen en aigües dolces i salabroses d'estanys i aiguamolls. Se'n conserven algunes restes calcificades. S'estenen des del Silurià superior fins a l'actualitat. | es: charofitas. | en: charophyte.

carst

NM Geom. (GG Mod) Tipus de morfologia pròpia de roques calcàries, guixos i d'altres roques solubles, formada principalment per dissolució d'aquestes. Nom genèric que s'aplica al conjunt de formes, sistemes i dipòsits càrstics. | es: karst. | en: karst.

càrstic -a

Adj Geom. Carst (DdG Mod) Dit del conjunt de formes i dipòsits específics causats pels processos d'erosió i corrosió dels carbonats o d'altres roques solubles, com ara els guixos. | es: kárstico. | en: karstic.

catàclasi

NF Proc. (DdG Mod) Fracturació o esmicolament d'una roca produït per aixafament tectònic a baixa temperatura; la roca que en resulta és d'aspecte bretxoide i de gra més fi que l'originària i no presenta cap estructura interna. | es: cataclasis. | en: cataclasis.

cataclasita

NF Roca Tect. (IGC) Roca formada pel trencament i l'esmicolament d'una roca preexistent a causa de metamorfisme dinàmic; és heterogranular i no presenta estructura interna. | es: cataclasita. | en: cataclasite, cataclastic rock.

cataclàstic -a

Adj Text. Tect. (DdG Mod) Relatiu o pertanyent a la catàclasi. Dit de la textura de les roques que han estat afectades per metamorfisme dinàmic. | es: cataclástico. | en: cataclastic.

chert

NM (Roca Sed.) DdG Mod

cicatriu

NF Morf. (IGC) Superfície de terreny que queda exposada a causa del lliscament o del despreniment d'una massa rocosa. | es: cicatriz. | en: scar (of a landslide).

ciment

NM Comp. Sed. (DdG Mod) Matèria mineral precipitada químicament en els espais intersticials d'un sediment, que trava els grans i dóna coherència al conjunt; pot ésser de natura diversa (carbonàtic, silícic, d'òxids de ferro, etc.). | es: cemento. | en: cement.

cimentat -ada

Adj Lito. Sed. (DdG Mod) Dit de la roca que té les partícules unides per ciment. | es: cementado. | en: cemented.

clast

NM Comp. Sed. (DdG Mod) Constituent individual, gra o fragment d'una roca sedimentària detrítica que prové de la meteorització o del trencament d'una roca preexistent qualsevol, com ara un còdol, un cairell, un gra de sorra, etc. | es: clasto. | en: clast.

-clast

Suf Comp. Sed./Volc. (DdG Mod) Forma sufixada que significa 'fragment'; acompanya la referència a la natura dels clasts: bioclast, piroclast, etc. | es: clasto. | en: -clast.

clivatge

NM Est. (IGC) Conjunt de plans paral·lels o subparal·lels de superfícies llises i properes entre elles que presenten algunes roques. | es: clivaje. | en: cleavage.

còdol

NM Comp. Sed. (DdG) Element detrític de mida compresa entre 64 i 256 mm, allisat i arrodonit per l'acció de les aigües i el rodolament; pot ser de natura diversa. És component de les roques sedimentàries detrítiques. | es: canto. | en: cobble.

colada

NF Dip. Volc. (DdG Mod) Massa fluida de lava emesa per un volcà que s'estén i es desplaça a favor del pendent fins que s'immobilitza per refredament i es consolida. Roca formada per l'activitat volcànica efusiva. | es: colada. | en: lava flow.

colada volcànica

NF Dip. Volc. (DdG) Colada de lava o colada piroclàstica. | es: colada volcánica. | en: volcanic flow.

col·luvial

Adj Amb. Sed. (DdG Mod) Relatiu o pertanyent al col·luvió. Dit del dipòsit format per col·luvions. | es: coluvial. | en: colluvial.

col·luvió

NM Dip. Sed. (DdG Mod) Dipòsit procedent de la desagregació de les roques d'un vessant, transportat i acumulat al peu d'aquest per l'acció de la gravetat; els seus components són heteromètrics i angulosos. | es: coluvión. | en: colluvium.

complex

NM Lito./Petro. (DdG Mod) Unitat rocosa constituïda per diversos tipus litològics. | es: complejo. | en: complex.

compressió

NF Tect. (IGC) Deformació resultant d'un moviment d'apropament. Ant: extensió. | es: compresión. | en: compression.

compressiu -iva

Adj Est. Tect. (DIEC) Que exerceix una compressió. | es: compresivo. | en: compressional.

con d'allau

NM Dip. Sed. (DdG Mod) Cos detrític format per blocs, troncs i tota mena de materials, que s'acumula a la base d'una canal d'allaus de neu. | es: cono de alud. | en: avalanche cone.

con de dejecció

NM Dip. Sed. (DdG Mod) Cos sedimentari detrític al·luvial o torrencial, el qual té la forma d'una secció de con que s'obre i s'eixampla pendent avall; és dipositat per un torrent. | es: cono de dejección. | en: talus cone.

con volcànic

NM Dip. Volc. (DdG Mod) Cos rocós format per l'acumulació de laves i/o piroclasts al voltant d'una boca volcànica, de forma cònica truncada. | es: cono volcánico. | en: volcanic cone.

concordant

Adj Cont. Estra. (DdG Mod) Dit de dues sèries estratigràfiques superposades que són paral·leles, que mantenen relacions de concordança. | es: concordante. | en: conformable.

conglomerat

NM Roca Sed. (DdG Mod) Roca sedimentària detrítica de gra gros, formada per blocs, còdols i palets arrodonits, amb proporcions variables d'altres components de mida de gra inferior que fan de matriu, i cimentada. La natura dels còdols pot ser diversa. | es: conglomerado. | en: conglomerate.

contacte

NM Cont. (DdG Mod) Superfície que separa dues unitats de roques diferents o d'edat distinta.

contacte concordant

NM Cont. Sed. (DdG Mod) Contacte sedimentari que separa dues sèries estratigràfiques paral·leles. | es: contacto concordante. | en: conformable contact.

contacte diapíric

NM Cont. Est. (IGC) Contacte mecànic relacionat amb un diapir. | es: contacto diapírico. | en: diapiric contact.

contacte discordant

NM Cont. Sed. (DdG Mod) Contacte sedimentari que separa dues sèries estratigràfiques que no són paral·leles. | es: contacto discordante. | en: unconformable contact.

contacte igni

NM Cont. Igni (IGC) Superfície de contacte de les roques ígnies intrusives amb les roques encaixants o entre elles mateixes, o de les roques efusives amb llur substrat. | es: contacto ígneo. | en: igneous contact.

contacte igni gradual

NM Cont. Igni (IGC) Límit difús entre diferents tipus de roques ígnies, en què d'una manera gradual es passa d'un tipus de roca a un altre mitjançant el canvi d'algun paràmetre, com la mida de gra, el contingut d'algun mineral, etc. | es: contacto ígneo gradual. | en: gradual igneous contact.

contacte intrusiu

NM Cont. Intr. (IGC) Superfície de contacte entre les roques ígnies intrusives i altres roques preexistents, les roques encaixants, o entre les mateixes roques ígnies. | es: contacto intrusivo. | en: intrusive contact.

contacte mecànic

NM Cont. Tect. (IGC) Qualsevol contacte entre roques definit per l'existència d'una superfície de fractura acompanyada d'un moviment relatiu dels dos blocs en què queden dividides les roques afectades. | es: contacto mecánico, falla. | en: fault.

contacte sedimentari

NM Cont. Sed. (IGC) Contacte originari entre roques sedimentàries, o entre aquestes i llur substrat. N'hi ha de diversos tipus: concordant, discordant, transicional, entre altres. | es: contacto sedimentario. | en: sedimentary contact.

contacte sedimentari discordant

Cont. Sed. (DdG Mod) Contacte sedimentari que separa dues sèries estratigràfiques que no són paral·leles. Sin: contacte discordant. | es: contacto sedimentario discordante. | en: unconformable contact.

contacte sedimentari normal

Cont. Sed. (DdG Mod) Contacte sedimentari que separa dues sèries estratigràfiques paral·leles. Sin: contacte concordant. | es: contacto sedimentario normal. | en: concordant, conformable contact.

contacte sedimentari transicional

NM Cont. Sed. (DdG/IGC) Contacte sedimentari vertical o lateral en què d'una manera gradual es passa d'un tipus de roca a un altre mitjançant el canvi d'algun paràmetre, com la granulometria, el contingut d'algun element o determinats components paleontològics, etc. | es: contacto sedimentario transicional. | en: transitional contact.

coralls

NM Pl Foss. (DdG/LIDG) Animals invertebrats marins, pòlips proveïts d'un exosquelet calcari, que poden viure aïllats o formar colònies; en aquest cas són organismes bioconstructors. Han viscut des del Cambrià fins a l'actualitat. | es: corales. | en: coral.

cordierita

NF Min. Met. (DdG Mod/LR) Mineral de la classe dels silicats, espècie dels silicats de magnesi i alumini. És constituent de roques metamòrfiques. | es: cordierita. | en: cordierite.

cordó

NM Dip. Sed. (IGC) Cresta allargada i aïllada, formada per dipòsits detrítics no consolidats de sorra o grava. | es: cordón. | en: ridge, bar.

cordó litoral

NM Dip. Geom. (DdG Mod) Acumulació allargada de sorra, d'alçada mètrica, disposada paral·lelament a la línia de costa per l'acció de l'onatge i dels corrents de deriva litoral. | es: cordón litoral. | en: offshore bar.

cordó morènic

NM Dip. Glac. (DdG Mod) Relleu que formen els dipòsits de la morena lateral o mediana abandonada per una glacera en recessió. | es: cordón morrénico. | en: morainic ridge.

corniana

NF Roca Met. (DdG Mod) Roca metamòrfica, generalment massiva i de gra fi. Es forma per metamorfisme de contacte. | es: corneana. | en: hornfels.

corniànic -a

Adj Petro. Met. (DdG Mod) Relatiu o pertenyent a les cornianes. De la natura de les cornianes. | es: corneánico. | en: -.

cornubianita

NF Roca Met. (DdG Mod) Roca metamòrfica, corniana massiva i fosca de gra fi; deriva de lutites que han sofert metamorfisme de contacte. | es: cornubianita. | en: cornubianite.

correlacionable

Adj Estrat. (DdG Mod) Dit de les unitats estratigràfiques equivalents en termes de continuïtat litològica, paleontològica o d'una posició idèntica en l'escala dels temps geològics. | es: correlacionable. | en: correlative.

cràter

NM Geom. Volc. (DIEC) Depressió en forma d'embut oberta per l'activitat volcànica a l'emplaçament d'una boca d'emissió, per on el volcà llança fum, gasos, vapor d'aigua, material ardent, lava, cendra, etc. | es: cráter. | en: crater.

cràter d'explosió

NM Geom. Volc. (DdG Mod) Cràter format per una explosió volcànica. | es: cráter de explosión. | en: explosion crater.

cràter volcànic

NM Geom. Volc. (DdG Mod) Depressió oberta per l'activitat volcànica a l'emplaçament d'una boca d'emissió, generalment en forma d'embut, formada per l'acumulació de piroclasts i de laves; es forma al cim, al flanc o al peu del con volcànic, i és de dimensions molt variables. | es: cráter volcánico. | en: volcanic crater.

crinoïdeus

NM Pl Foss. Macro (LIDG Mod) Animals marins, classe d'equinoderms amb un exosquelet de carbonat de calci, que viuen fixats al substrat marí. Han viscut des del Cambrià fins a l'actualitat. Els lliris de mar actuals pertanyen a aquesta classe. | es: crinoideos. | en: crinoids.

cripto-

Pref. Text. Petro. (DdG Mod) Forma prefixada que significa 'amagat'; en geologia fa referència a la mida dels cristalls minerals quan són molt petits. | es: cripto-. | en: crypto-.

cristal·lí -ina

Adj Text. Igni (DdG) Dit de la roca formada per cristalls visibles a ull nu. És una característica pròpia de roques ígnies plutòniques i d'algunes roques metamòrfiques. | es: cristalino. | en: crystalline.

cristall

NM Comp. Min. (LIDG) Cos mineral en el qual les superfícies són llises, planes i amb una disposició regular, com a resultat de la distribució ordenada dels àtoms que el formen. | es: cristal. | en: crystal.

crosta

NF Dip. Sed. (DdG Mod) Horitzó continu, compacte i endurit, generalment calcari, que pot cimentar un dipòsit sedimentari detrític. És típic dels sòls de les regions àrides i semiàrides. | es: costra. | en: crust.

crosta carbonatada

NF Dip. Edaf. (IGC) Horitzó molt endurit format per l'acumulació secundària de carbonats i llur posterior cimentació. És comú en sols de regions àrides i semiàrides. Sin: horitzó petrocàlcic. | es: petrocálcico. | en: petrocalcic.

D

dacita

NF Roca Volc. (DdG) Roca ígnia volcànica cristal·lina granular, composta de quars, plagiòclasi sòdica i quantitats més petites de biotita, anfíbol o piroxè. | es: dacita. | en: dacite.

dacític -a

Adj Petro. Volc. (DdG Mod) Relatiu o pertanyent a la dacita. De la natura de la dacita. | es: dacítico. | en: dacitic.

degradat -ada

Adj Geom. Erosió (DdG Mod) Dit del dipòsit la morfologia original del qual ha estat modificada per l'erosió posterior. | es: degradado. | en: partially eroded / relict.

depressió

NF Morf. Geom. (DdG Mod) Àrea de la superfície terrestre, continental o marina, de relleu més baix respecte al nivell de les regions circumdants. | es: depresión. | en: basin.

desmantellament

Adj Proc. Erosió (DIEC) Acció de desmantellar; l'efecte. | es: desmantelamiento. | en: unroofing.

desmantellar

Verb Proc. Erosió (IGC) Destruir un dipòsit o unes formes de relleu parcialment o total per erosió. | es: desmantelar, erosionar. | en: unroof, denudation.

desvitrificació

NF Proc. (DdG) Procés de recristal·lització, lenta, d'un vidre volcànic. | es: desvitrificación. | en: devitrification.

desvitrificat -ada

Adj Text. Volc. (DdG) Dit del vidre que ha sofert un procés de recristal·lització. | es: desvitrificado. | en: devitrified.

detrític -a

Adj Lito. Sed. (DdG Mod) Dit del dipòsit sedimentari format per fragments de mida i natura diversa, els quals provenen de l'esmicolament d'una roca preexistent. | es: detritico. | en: detrital.

diabasa

NF Roca Volc. (DdG Mod) Roca ígnia volcànica o subvolcànica cristal·lina amb textura granular de gra mitjà, constituïda per plagiòclasi i piroxens, de composició basàltica. | es: diabasa. | en: diabase, dolerite.

diamictita

NF Roca Sed. (DdG Mod) Roca sedimentària detrítica, formada per elements molt heteromètrics, des de blocs fins a argiles. És d'origen glacial. | es: diamictita. | en: diamictite.

diamícton

NM Roca Sed. (DdG) Diamictita no consolidada. | es: diamicton. | en: diamicton.

diapir

NM Est. (LIDG) Estructura en la qual els materials del nucli d'un anticlinal trenquen, rebenten i travessen les roques suprajacents; generalment són constituïts per sals o guixos. | es: diapiro. | en: diapir.

diapíric

Adj Est. (DdG) Relatiu o pertanyent al diapir. | es: diapírico. | en: diapiric.

diatomees

NF Pl Foss. Micro. (DdG Mod) Algues unicel·lulars, marines o lacustres, closes dins d'un esquelet silici de dimensions microscòpiques format per dues valves encaixades l'una dins l'altra. Han viscut des del Juràssic fins a l'actualitat. | es: diatomeas. | en: diatoms.

diatomita

NF Roca Sed. (DdG) Roca sedimentària silícia, de gra molt fi, formada per l'acumulació de valves de diatomees. | es: diatomita. | en: diatomite.

dic

NM Emp. Intr. (DdG Mod) Intrusió laminar de roca ígnia que talla la roca encaixant. | es: dique. | en: dyke, minor intrusion.

diorita

NF Roca Intr. (DdG Mod) Roca ígnia plutònica, cristal·lina amb textura granular, composta essencialment per plagiòclasi sòdica, amb hornblenda i biotita. | es: diorita. | en: diorite.

dipòsit

NM Dip. Sed./Volc. (DdG Mod) Acumulació natural de sediments, fragments de roca o minerals a causa de qualsevol procés geològic. La seva morfologia pot ser diversa. | es: depósito. | en: deposit.

discordant

Adj Cont. Estra. (DdG Mod) Dit de dues sèries estratigràfiques superposades que no són paral·leles, que mantenen relacions de discordança. | es: discordante. | en: unconformable.

distal

Adj Amb. Sed. (DdG Mod) Dit de la part d'un dipòsit sedimentari, o d'una fàcies, situada més lluny de l'àrea font o del lloc on es va generar aquest dipòsit. Ant: proximal. | es: distal. | en: distal.

dolina

NF Geom. Carst (DdG Mod) Depressió en forma d'embut, circular o oval, de dimensions variables, produïda per efecte de la dissolució superficial de roques carbonàtiques, guixos o sals, o pel col·lapse d'una cavitat subterrània. | es: dolina. | en: doline.

dolomia

NF Roca Sed. (DdG) Roca sedimentària carbonàtica que té una proporció de més de la meitat de dolomita en la seva composició. | es: dolomía. | en: dolomite.

dolomita

NF Min. Sed. (DdG Mod) Mineral de la classe dels carbonats, carbonat de calci i de magnesi. És el component de les dolomies. | es: dolomía. | en: dolomite.

dom

NM Est. (IGC) Estructura anticlinal, simètrica respecte a un eix vertical, de planta circular o el·líptica i de forma convexa. | es: domo. | en: dome.

duna

NF Dip. Sed. (DdG Mod) Dipòsit sedimentari superficial constituït per sorra, incoherent i mòbil. És format per l'acció del vent. | es: duna. | en: dune.

E

edafització

Proc. Edaf. (IGC) Conjunt de processos físics, químics i biològics pels quals la roca o el material del substrat geològic es transforma en sòl. | es: edafización. | en: pedogenesis.

edafitzat -ada

Adj Proc. Edaf. (IGC) Que ha sofert un procés d'edafització. Material amb estructura edàfica. | es: edafizado. | en: -.

edafogènesi

NF Proc. Edaf. (IGC) Branca de l'edafologia que estudia la gènesi dels sòls, els factors influents i els processos formadors. | es: edafogénesis. | en: soil genesis, pedogenesis.

eix de plec

NM Est. Tect. (PGI Mod) Línia imaginària continguda en una superfície plegada, que defineix la màxima inflexió i delimita els seus dos flancs. | es: eje de pliegue. | en: axe fold.

encavalcament

NM Est. Tect. (DdG/LIDG) Falla inversa amb un pla de falla d'angle baix; falla additiva. | es: cabalgamiento. | en: thrust.

enclavament

NM Petro. Igni (DdG Mod) Mineral o porció de roca inclòs en una roca ígnia. | es: enclave. | en: xenolith, inclusion.

endorreic -a

Adj Amb. Sed. (DdG) Dit de la xarxa de drenatge que no desaigua a la mar. | es: endorreico. | en: endorheic.

eòlic -a

Adj Amb. Sed. (DdG) Dit de tots els processos en què intervé el vent, i de les formes de relleu o de les formes d'acumulació que en resulten: les dunes, etc. | es: eólico. | en: eolian.

epi-

Pref Proc. (DdG Mod) Forma prefixada que indica l'adquisició d'un nou estat que s'ha sobreposat a un estat anterior. | es: epi-. | en: epi-.

epi-

Pref Proc. (DdG Mod) Forma prefixada que indica l'adquisició d'un nou estat que s'ha sobreposat a un estat anterior. | es: epi-. | en: epi-.

epídot

NM Min. Igni/Met. (DdG Mod) Minerals de la classe dels silicats, qualsevol espècie o varietat del grup de l'epídot. És comú en roques metamòrfiques o com a mineral d'alteració en roques ígnies. | es: epidota. | en: epidote.

episienita

NF Roca Intr. (IGC) Sienita formada per la modificació d'una roca ígnia preexistent. | es: episienita. | en: -.

equinoderms

NM Pl Foss. Macro (LIDG Mod) Animals invertebrats marins amb un exosquelet de carbonat de calci, format per plaques i pues; tenen simetria radial. Els lliris, les estrelles i els eriçons de mar pertanyen a aquest grup. Han viscut des del Cambrià fins a l'actualitat. | es: equinodermos. | en: echinoderms.

esbaldregall

NM Dip. Sed. (DdG Mod) Dipòsit detrític groller format per blocs i cairells caiguts o esllavissats per efecte de la gravetat. S'acumula a la part baixa de vessants escarpats o al peu de cingles. | es: derrubio. | en: scree.

escarpament

NM Morf. (DdG Mod) Vessant morfològic amb una forta inclinació, la qual pot ser d'origen erosiu i/o tectònic. | es: escarpe. | en: scarpement, scarp.

escullós -osa

Adj Amb. Sed. (DdG Mod) Relatiu o pertanyent a l'escull. Dit del dipòsit format per esculls, o que té esculls. Equiv: recifal. | es: arrecifal. | en: reefal.

esfondrament

NM Morf. (DdG Mod) Moviment vertical d'una massa rocosa que baixa respecte de les masses circumdants, relacionat amb l'existència de cavitats subterrànies pròximes a la superfície; origina un clot de parets verticals que tendeixen a la forma d'embut i al rebliment. | es: hundimiento, colapso. | en: collapse / sink.

esparita

NF Min. Sed. (DdG Mod) Varietat de la calcita de cristalls transparents o translúcids d'una mida relativament grossa, superior al mil·límetre. | es: esparita. | en: sparite.

esparític -a

Adj Comp. Min. (IGC) Que conté esparita. | es: esparítico. | en: sparry.

espícula

NF Comp. Foss. (DdG Mod) Agulla petita, calcària o silícia, que forma part de l'esquelet d'alguns éssers vius, com les esponges o els radiolaris. | es: espícula. | en: spine.

esponges

NF Pl Foss. (DdG Mod) Animals pluricel·lulars sense òrgans diferenciats, que posseeixen un esquelet format per espícules calcàries o silícies. Són marines i de profunditats molt variables. Han viscut del Precambrià a l'actualitat. | es: esponjas. | en: sponges.

esquist

NM Roca Met. (IGC) Roca metamòrfica cristal·lina, amb minerals visibles a ull nu. Sol tenir estructura foliada per l'orientació preferent dels cristalls. Es forma per metamorfisme regional de lutites i grauvaques. | es: esquisto. | en: schist.

esquist corniànic

NM Roca Met. (IGC) Roca metamòrfica cristal·lina, amb minerals visibles a ull nu, i massiva. Es forma per metamorfisme regional i de contacte de lutites i gresos. | es: esquisto corneánico. | en: -.

esquist verd

NM Roca Met. (DdG Mod) Roca metamòrfica formada per cristalls de clorita, plagiòclasi i amfíbols, de color verdós. Es forma per metamorfisme regional de roques ígnies bàsiques o de margues. | es: esquisto verde. | en: greenschist.

esquistós -osa

Adj Text. Met. (DdG) Relatiu o pertanyent a l'esquist. Dit de la roca que presenta esquistositat. | es: esquistoso. | en: schistose.

esquistositat

NF Est. (GG Mod) Foliació en roques metamòrfiques deguda a l'arranjament dels cristalls minerals planars, especialment les miques. | es: esquistosidad. | en: schistosity.

estrat

NM Estra. (DIEC - DdG Mod) Capa ben diferenciada de litologia generalment homogènia que presenten sovint les roques sedimentàries i que hom diferencia de les capes adjacents. Cos de roca sedimentària (o piroclàstica) de litologia usualment homogènia, dipositat d'una manera contínua i separat de les unitats adjacents per superfícies de contacte. Sin: capa. | es: estrato. | en: stratum.

estratificació

NF Estra. (DdG) Estructura sedimentària produïda pel dipòsit de sediments en capes, llits, estrats, làmines, i altres unitats tabulars. | es: estratificación. | en: bedding.

estriat -ada

Adj Morf. (DdG Mod) Dit de les superfícies que presenten ratlles o solcs molt fins; poden ser en les roques del substrat o en la superficie de còdols i són el resultat del fregament glacial. | es: estriado. | en: striated.

estructura suposada

NF Est. (IGC) Estructura de posició imprecisa o incerta. | es: estructura supuesta. | en: supposed structure.

explotació

NF (DdG Mod) Aprofitament econòmic d'un o diversos recursos: mineral, hidrocarburs, pedra, aigua, etc. | es: explotación. | en: exploitation.

extensió

NF Tect. (DdG) Deformació resultant d'un moviment de separació. Ant: compressió. | es: compresión. | en: compression.

F

fàcies

NF (IGC) Conjunt de caràcters físics, mineralògics, petrogràfics o paleontològics que presenta una unitat geològica. | es: facies. | en: facies.

falla

NF Est. (DIEC Mod) Fractura de l'escorça terrestre al llarg de la qual s'ha produït un desplaçament relatiu dels dos blocs o compartiments en què queda dividida la roca o el conjunt de roques afectades. | es: falla. | en: fault.

falla contractiva

NF Est. Tect. (DdG Mod) Falla produïda per la compressió cortical, la qual tendeix a apropar els blocs segons la superfície en què actua. Sin: falla inversa, encavalcament. | es: falla contractiva. | en: contraction fault.

falla de doble moviment

NF Est. Tect. (IGC) Falla que ha tingut desplaçaments diferents en époques diverses de la seva història. | es: falla de doble desplazamiento. | en: double slip fault.

falla extensiva

NF Est. Tect. (DdG Mod) Falla produïda per l'extensió cortical, la qual tendeix a allunyar els blocs segons la superfície en què actua. Sin: falla normal. | es: falla extensiva. | en: extension fault.

falla indiferenciada

NF Est. Tect. (IGC) Fractura de l'escorça terrestre al llarg de la qual s'ha produït un desplaçament relatiu dels dos blocs sense que se'n pugui establir la direcció i el sentit del desplaçament. | es: falla indiferenciada. | en: undiferenciated fault.

falla inversa

NF Est. Tect. (GG) Falla inclinada en què el bloc superior s'ha desplaçat cap amunt respecte al bloc inferior. La inclinació del pla de falla és generalment superior a 45º. Sin: falla contractiva. | es: falla inversa. | en: reverse fault.

falla normal

NF Est. Tect. (DdG) Falla inclinada en què el bloc superior s'ha desplaçat cap avall respecte al bloc inferior. La inclinació del pla de falla és generalment superior a 45º, i pot arribar a 90º. Sin: falla extensiva. | es: falla normal. | en: normal fault.

farina de falla

NF Roca Tect. (DdG Mod) Roca no consolidada, formada per material fi, tou i terrós, que es troba a les parets d'algunes falles. Es forma pel trencament de les roques a causa de la fricció en el pla de falla. | es: harina de falla. | en: fault gouge.

feldspàtic -a

Adj Comp. Min. (DdG) Que conté feldspat. | es: feldespatos. | en: feldspar.

feldspats

NM Pl Min. Igni/Met. (DdG Mod) Minerals de la classe dels silicats, qualsevol espècie o varietat del grup dels feldspats, amb calci, sodi o potassi. Se subdivideix en dues sèries: la de les plagiòclasis i la dels feldspats potàssics. Són constituents de roques ígnies i metamòrfiques. | es: feldespático. | en: feldspathic.

feldspats alcalins

NM Pl Min. Igni/Met. (IGC) Minerals de la classe dels silicats, del grup dels feldspats amb sodi o potassi. | es: feldespatos alcalinos. | en: alkali feldspar.

feldspats potàssics

NM Pl Min. Igni/Met. (DdG) Minerals de la classe dels silicats, del grup dels feldspats alcalins, amb potassi. | es: feldespatos potásicos. | en: potassium feldspar, k-feldspar.

fenocristall

NM Comp. Igni (DdG Mod) Cristall mineral visible a ull nu, relativament gros respecte de la resta de cristalls que l'envolten. És propi de roques ígnies i característic de les textures porfíriques. | es: fenocristal. | en: phenocryst.

ferruginós -osa

Adj Comp. Quim. (DdG Mod) Que conté ferro, o un dels seus composts. | es: ferruginoso. | en: ferruginous.

fi fina

Adj Comp. (DdG Mod) Dit de la partícula o del gra mineral de mida inferior a 0,25 mm, no identificable a ull nu o amb lupa. | es: fino. | en: fine.

fibrós -osa

Adj Text. Min. (DdG Mod) Dit d'un agregat homogeni de cristalls fins i molt allargats, que han crescut paral·lelament els uns als alters o que es disposen d'una manera radiada a partir d'un centre o eix. | es: fibroso. | en: fibrous.

fil·lita

NF Roca Sed. (DdG Mod) Roca metamòrfica cristal·lina de gra fi, foliada, amb sericita o altres minerals del grup de les miques. Deriven de sediments lutítics afectats per metamorfisme regional de grau baix. | es: filita. | en: phyllite.

filó

NM Emp. Intr. (DdG Mod) Formació tabular o irregular de mineral o de roca filoniana, que talla la roca encaixant. Correspon a l'ompliment d'una antiga esquerda, fractura o falla. | es: filón. | en: dyke, vein.

filonià -ana

Adj Emp. Intr. (DdG) Relatiu o pertanyent al filó. Dit de la roca o del mineral que hom troba en un filó. | es: filoniano. | en: -.

fissura

NF Est. Tect. (DdG Mod) Esquerda o clivella en una roca, generalment compacta, de petita amplada, originada per distensió, dessecació o refredament. | es: fisura. | en: fissure, crack.

flanc

NM Est. Tect. (DdG Mod) Part d'un plec amb orientació homogènia, situada entre dues zones de xarnera; pot ésser comú a un anticlinal i a un sinclinal. | es: flanco. | en: limb.

flexió

NF Est. Tect. (DdG Mod) Canvi brusc de cabussament d'una superfície determinada, però sense ruptura. Plec d'una superfície geològica. | es: flexión. | en: flexure.

flexió anticlinal

NF Est. Tect. (IGC) Flexió amb geometria anticlinal. | es: flexión anticlinal. | en: anticline flexure.

flexió sinclinal

NF Est. Tect. (IGC) Flexió amb geometria sinclinal. | es: flexión sinclinal. | en: syncline flexure.

fluorita

NF Min. Hidrot (DdG Mod) Mineral de la classe dels halurs, fluorur de calci. Sol formar filons. | es: fluorita. | en: fluorite.

fluvial

Adj Amb. Sed. (DdG Mod) Relatiu o pertanyent al riu. Dit dels dipòsits propis del riu. | es: fluvial. | en: fluvial.

fluvioglacial

Adj Amb. Sed. (DdG) Dit del curs fluvial condicionat per la presència d'una glacera a la conca, o dels dipòsits propis d'aquests cursos fluvials. | es: fluvioglacial. | en: fluvioglacial.

fluviotorrencial

Adj Amb. Sed. (IGC) Dit del curs fluvial amb cabals d'aigua irregulars, propis d'un torrent, o dels dipòsits propis d'aquest cursos fluvials. | es: fluviotorrencial. | en: fluviotorrential.

Fm.

Abr Estra (Abreviatura de Formació. | es: Fm. | en: Fm. / Fm.)

foliació

NF Text. Tect. (DdG Mod) Estructura planària d'una roca metamòrfica, d'origen no especificat. | es: foliación. | en: foliation.

foliació gnèissica

NF Text. Tect. (DdG Mod) Textura foliada irregular, típica del gneis. | es: foliación gneísica. | en: gneissic.

foliació milonítica

NF Text. Tect. (IGC) Textura foliada, de gra fi i força regular, pròpia de les milonites. | es: foliación milonítica. | en: mylonitic foliation.

foraminífers

NM Pl Foss. Foram. (LIDG Mod) Organismes unicel·lulars amb closca mineral (majoritàriament carbonàtica), aglutinada o orgànica, de mides que varien entre 1 mm i algun cm; la closca normalment és dividida en cambres. Són majoritàriament marins. Han viscut des del Cambrià fins a l'actualitat. | es: foraminíferos. | en: foraminifera.

Formació

NF Estra (DdG Mod) Unitat formal de la classificació litostratigràfica, establerta a base dels seus caràcters litològics; és una unitat cartogràfica que pot ésser constituïda per un sòl tipus de roca o per associacions de roques sedimentàries. Abrev: Fm. | es: Formación. | en: Formation.

fòssil

NM Fos. (IGC) Qualsevol resta d'organisme o d'activitat orgànica continguda en el registre geològic. Es troben en les roques sedimentàries i, en casos excepcionals, en roques volcàniques. | es: fósil. | en: fossil.

fossilífer -a

Adj Lito. Sed. (DdG) Que conté fòssils. | es: fosilífero. | en: fossiliferous.

G

gabre

NM Roca Intr. (LR Mod) Roca ígnia plutònica bàsica, cristal·lina granular, composta per plagiòclasi càlcica i amb més del 50% de minerals foscs: piroxens i, sovint, olivina. | es: gabro. | en: gabbro.

gàbric -a

Adj Petro. Intr. (DdG Mod) Relatiu o pertanyent al gabre. De la natura del gabre. | es: gábrico. | en: -.

gasteròpodes

NM Pl Foss. Macro (LIDG Mod) Animals, classe dels mol·luscs, proveïts d'una closca univalva de carbonat de calci, generalment enrotllada. Són propis de medis marins i continentals terrestres i aquàtics. Els caragols actuals pertanyen a aquesta classe. Han viscut des del Cambrià fins a l'actualitat. | es: gasterópodos. | en: gasteropod.

gipsarenita

NF Roca Sed. (LR) Roca sedimentària detrítica, gres constituït per grans de guix. | es: gipsoarenita. | en: gypsarenite.

glacera

NF Amb. Sed. (DdG Mod) Gran massa de glaç continental acumulada i sotmesa a un escolament lent per gravetat; es forma en aquells llocs on la precipitació nival supera la fusió. | es: glaciar. | en: glacier.

glacera rocosa

NF Dip. Geom. (DdG Mod) Massa mòbil d'enderrocs formada a l'alta muntanya, constituïda per una mescla de blocs, cairells i materials clàstics més fins, que es mou lentament pendent avall, com una glacera. | es: glaciar rocoso. | en: rock glacier.

glacial

Adj Amb. Sed. (DdG Mod) Dit dels processos i de la morfologia que s'esdevenen com a resultat de l'activitat de les glaceres. Dit dels materials arrossegats i dipositats per les glaceres. | es: glacial. | en: glacial.

glacis

NM Dip. Sed. (DdG Mod) Dipòsit detrític al·luvial, format per elements de mida diversa, acumulat a la base d'un relleu abrupte i muntanyós. Es caracteritza per la morfologia de la part superior, regular i de pendent feble. | es: glacis. | en: glacis.

glauconita

NF Min. Sed. (DdG Mod) Mineral de la classe dels silicats, espècie del grup de les miques. Es troba formant grans petits a les roques sedimentàries marines de poca profunditat. | es: glauconita. | en: glauconite.

glomalveolines

NF Pl Foss. Foram. (IGC) Foraminífer d'aigües marines somes, de closca carbonàtica. Són característiques del Paleocè i l'Eocè. | es: glomalveolinas. | en: glomalveolina.

gneis

NM Roca Met. (DdG Mod) Roca metamòrfica amb cristalls de feldspat de mida més gran que la resta de components, quars i miques. Presenta una foliació grollera. Deriva de granitoides o de pelites i gresos afectats per processos metamòrfics. | es: gneis. | en: gneiss.

gnèissic -a

Adj Roca Met. (DdG Mod) Relatiu o pertanyent al gneis; de la natura del gneis. | es: gneísico. | en: gneissic.

goniatits

NM Pl Foss. (IGC) Grup de cefalòpodes fòssils marins, mol·luscs de la classe dels ammonoïdeus, amb ornamentació poc marcada. Visqueren del Devonià mitjà a finals del Permià. | es: goniatites. | en: goniatites.

gradual

Adj Cont. (IGC) Dit del límit (o el contacte) entre dos tipus de roques que té lloc de manera difusa, per la variació progressiva en la proporció d'algun dels seus components, de la mida de gra, o d'altres característiques. | es: gradual. | en: gradual.

grainstone

NM (Roca Sed.) DdG Mod

granat

NM Min. Igni/Met. (DdG Mod) Minerals de la classe dels silicats, qualsevol espècie o varietat del grup dels granats. Són components de roques metamòrfiques i ígnies. | es: granate. | en: garnet.

granit

NM Roca Intr. (DdG Mod) Roca ígnia plutònica, cristal·lina amb textura granular, constituïda essencialment per quars, feldspat alcalí i plagiòclasi, amb quantitats variables de biotita o d'hornblenda. | es: granito. | en: granite.

granític -a

Adj Petro. Intr. (DdG Mod) Relatiu o pertanyent al granit. De la natura del granit. | es: granítico. | en: granitic.

granitització

NF Proc. Petro. (DdG Mod) Conjunt de processos metamòrfics que han produït la transformació d'una roca fins que ha adquirit la composició i l'estructura del granit, sense passar per l'estat magmàtic. | es: granitización. | en: granitization.

granitoide

NM Roca Intr. (DdG Mod) Terme genèric que fa referència a les roques ígnies plutòniques cristal·lines granulars de composició àcida; compren els granits, les granodiorites i les tonalites. | es: granitoide. | en: granitoid.

granoclassificació

NF Text. Sed. (IGC) Disposició dels components detrítics d'una roca o sediment que presenten una classificació vertical dels grans de mida progressivament decreixent o creixent. | es: granoclasificación. | en: grading.

granoclassificat -ada

Adj Text. Sed. (DdG Mod) Relatiu o pertanyent a la granoclassificació. Dit del sediment o de la roca sedimentària que presenta granoclassificació. | es: granoclasificado. | en: graded bed.

granodiorita

NF Roca Intr. (DdG Mod) Roca ígnia plutònica, cristal·lina amb textura granular, constituïda essencialment per quars, plagiòclasi i, en menor proporció, feldspat potàssic, biotita i, sovint, hornblenda. | es: granodiorita. | en: granodiorite.

granòfir

NM Roca Intr. (IGC) Roca ígnia subvolcànica cristal·lina, de composició de granítica a diorítica, formada per proporcions variables de quars i feldspats amb menys d'un 30% de minerals foscs. | es: granófiro. | en: granophyre.

grànul

NM Comp. Sed. (DdG Mod) Element detrític de mida compresa entre 2 i 4 mm. Pot ser de natura diversa. És component de sediments i de roques detrítiques. | es: gránulo. | en: granule.

granular

Adj Text. Igni (DdG Mod) Dit de la textura d'una roca ígnia, constituïda exclusivament per cristalls minerals; aquests són visibles a ull nu (mida superior a 0,1 mm) i en conjunt és una textura relativament equigranular. | es: granular. | en: granular.

granulé -e

Adj Text. Met. (IGC) Que té grànuls, cristalls o agregats minerals que es destaquen en una matriu cristal·lina de gra més fi; es refereix exclusivament a alguns tipus de gneis. | es: granulée. | en: granulée.

graptòlits

NM Foss. (DdG Mod) Grup d'animals invertebrats marins extingits; formaven colònies arborescents. Van viure des del Cambrià fins al Carbonífer. Són fòssils característics de l'Ordovicià i el Silurià. | es: graptolites. | en: graptolite.

grauvaca

NF Roca Sed. (DdG Mod) Roca sedimentària detrítica, gres constituït per grans de quars i feldspats en proporcions variables i amb matriu abundant de gra fi; pot tenir fragments de roca. | es: grauvaca. | en: greywacke.

grava¹

NF Comp. Sed. (DdG Mod) Elements detrítics de mida compresa entre 4 i 256 mm, palets i còdols; poden ser de natura diversa. És component dels sediments i les roques detrítiques. | es: grava. | en: gravel.

grava²

NF Dip. Sed. (DdG Mod) Sediment incoherent constituït per elements detrítics de mida compresa entre 4 i 256 mm, palets i còdols; poden ser de natura diversa.

graveta¹

NF Comp. Sed. (DdG Mod) Grava menuda. Element detrític d'uns 3 mm de diàmetre. Pot ser de natura diversa. És component de sediments i de roques detrítiques.

graveta²

NF Dip. Sed. (IGC) Dipòsit detrític incoherent format per elements detrítics d'uns 3 mm de diàmetre. La natura dels grans pot ser diversa. | es: gravilla. | en: gravel.

gravitacional

Adj (DdG Mod) Dit del procés en el qual intervé la força de la gravetat. Relatiu o pertanyent a la gravitació. | es: gravitacional. | en: gravitational.

gres

NM Roca Sed. (DdG Mod) Roca sedimentària detrítica, formada per grans de sorra més o menys arrodonits i de diàmetre comprés entre 2 i 0,06 mm. Pot tenir matriu o no, i és cimentada; els grans poden ser de natura diversa. | es: arenisca. | en: sandstone.

griotte

Adj F Text. Sed. (DdG Mod) Dit de la calcària nodulosa amb restes de goniatits, de color rogenc. Qualificatiu que, en origen, fa referència a una varietat de cireres. | es: griotte. | en: griotte.

groller -a

Adj Text. Sed. (DdG) Dit del sediment o de la roca detrítica de gra gros i mal classificat. | es: grueso. | en: coarse.

guix¹

NM Min. Sed. (DdG Mod) Mineral de la classe dels sulfats, sulfat de calci hidratat. És constituent de les roques sedimentàries evaporítiques. | es: yeso. | en: gypsum.

guix²

NM Roca Sed. (DdG Mod) Roca sedimentària evaporítica formada per cristalls de guix. | es: yeso. | en: gypsum.

H

hetero-

Pref Lito./Petro. (DdG) Forma prefixada que significa 'diferents entre si'. | es: hetero-. | en: hetero-.

heterogranular

Adj Text. Igni (DdG Mod) Dit de la textura granular de les roques, especialment ígnies, en què hi ha diferències sensibles de mides dels minerals essencials que la componen. | es: heterogranular. | en: heterogranular.

heteromètric -a

Adj Text. Sed. (DdG Mod) Dit d'un sediment detrític mal classificat, amb els grans de dimensions molt variables. | es: heterométrico. | en: heterometric.

hornblenda

NF Min. Igni (DdG Mod) Mineral de la classe dels silicats, varietat del grup dels amfíbols, amb calci, magnesi i ferro. És constituent de roques ígnies. | es: hornblenda. | en: hornblende.

hornblèndic -a

Adj Comp. Min. (DdG Mod) Que conté hornblenda. | es: hornbléndico. | en: hornblende bearing.

I

igni ígnia¹

Adj Petro. Igni (IGC) Dit dels processos petrogenètics que originen les roques ígnies. | es: ígneo. | en: igneous.

igni ígnia²

Adj Petro. Intr./Volc. (DdG Mod) Dit de la roca o del mineral que ha cristal·litzat o s'ha consolidat a partir d'un material fos o semifos, d'un magma. | es: ígneo. | en: igneous.

ignimbrita

NF Roca Volc. (DdG Mod) Dipòsit d'origen volcànic, de composició d'àcida a intermediària, format per fragments de lava i cristalls soldats; és generat per una colada piroclàstica. | es: ignimbrita. | en: ignimbrite.

indiferenciat -ada

Adj (DIEC Mod) Que no es diferencia; roca de la qual no es coneix la composició precisa. | es: indiferenciado. | en: undifferentiated.

intercalació

NF Estrat. (DdG Mod) Presència d'una capa de composició i d'estructura determinades situada entre capes de composició i estructures diferents. | es: intercalación. | en: intercalation.

intermediari -ària

Adj Quim. Petro. (DdG Mod) Dit de la roca ígnia silicatada que té una composició intermèdia entre les roques àcides i les bàsiques. | es: intermedio. | en: intermediate.

intersecció

NF Est. (DIEC Mod) Punt comú a dues línies o línia comuna a dues superfícies que es tallen o s'intersequen. | es: intersección. | en: intersection.

intrusiu -iva

Adj Intr. (DdG Mod) Dit del magma, de la roca ígnia, que penetra dins una formació rocosa preexistent. | es: intrusivo. | en: intrusive.

inundable

Adj Amb. Sed. (DIEC) Subjecte a inundació. | es: inundable. | en: flood zone.

isògrada

NF Met. (DdG Mod) Superfície que uneix els punts amb el mateix grau de metamorfisme, isògrads, definit per l'aparició o la desaparició d'un mineral concret. | es: isograda. | en: isograde.

J

jaciment

NM (DIEC Mod) Lloc on es troba una acumulació o un enriquiment d'una substància mineral qualsevol o de restes fòssils. | es: yacimiento. | en: ore deposit.

L

lacazines

NF Pl Foss. Foram. (IGC) Foraminífers de l'ordre dels miliòlids, amb la closca de calcita, de mida inferior a 1 cm. Són propis de plataforma marina. Van viure des del Cretaci superior a l'Eocè i són característics del Cretaci superior. | es: lacazinas. | en: lacazina.

lacustre

Adj Amb. Sed. (DdG Mod) Relatiu o pertanyent als llacs o estanys. Dit dels dipòsits propis dels llacs o dels estanys. | es: lacustre. | en: lacustrine.

làhar

NM Proc. Volc. (DdG Mod) Corrent detrític fangós, que conté fragments de roca volcànica de dimensions molt variades; pot ésser causat per la fusió del glaç o per pluges torrencials en el moment de l'erupció volcànica. | es: lahar. | en: lahar.

laminació

NF Text. Sed. (DdG Mod) Disposició dels sediments o de les roques sedimentàries en làmines successives de gruixària inferior a 1 cm. | es: laminación. | en: lamination.

laminat -ada

Adj Text. Sed. (DdG) Que presenta laminació. | es: laminado. | en: laminate, laminated.

lampròfir

NM Roca Intr. (MCYL Mod) Roca ígnia intrusiva bàsica, cristal lina granular amb textura porfírica. Sempre forma dics. | es: lamprófiro. | en: lamprophyre.

laterita

NF Roca Sed. (LIDG Mod) Dipòsit residual d'aspecte clapejat, vermellós i endurit, format per concrecions d'òxids i hidròxids d'alumini i de ferro; es forma en condicions climàtiques tropicals, generalment per alteració de roques ígnies. | es: laterita. | en: laterite.

laterític -a

Adj Lito. Sed. (DdG Mod) Relatiu o pertanyent a la laterita. Que conté laterita. | es: leterítico. | en: tateritic.

lava¹

NF Emp. Volc. (DdG Mod) Material fos, magmàtic, emès a la superfície terrestre per un volcà. Nom que rep el magma quan assoleix la superficie de la Terra. | es: lava. | en: lava.

lava²

NF Roca Volc. (DdG) Roca que procedeix de la consolidació d'un magma en condicions subaèries o subaquàtiques. | es: lava. | en: lava.

lenticular

Adj Morf. (DdG Mod) Dit del cos de roca de forma semblant a una llentia o a una lent biconvexa, independentment de les seves dimensions. | es: lenticular. | en: lens-shaped.

leucocràtic -a

Adj Petro. Igni (DdG Mod) Dit de la roca ígnia de color clar, amb menys del 35% de minerals foscs. | es: leucocrático. | en: leucocratic.

leucogranit

NM Roca Intr. (IGC) Roca ígnia plutònica àcida, cristal·lina amb textura granular, constituïda essencialment per quars, feldspat alcalí i plagiòclasi, i menys d'un 33% de minerals foscs (biotita i hornblenda). Sin: granit leucocràtic. | es: leucogranito. | en: leucocratic granite.

levée

NF Dip. Sed. (DdG Mod) Dic natural d'un riu o d'un canal distributari deltaic. | es: dique natural. | en: natural levee.

lidita

NF Roca Sed. (DdG Mod) Roca sedimentària silícia de gra fi, formada per quars i calcedònia, de color negre i sovint bandada. | es: lidita. | en: lydite.

lignit

NM Roca Sed. (DdG Mod) Carbó marró o negre, generalment mat, en el qual hom reconeix sovint l'estructura llenyosa dels vegetals de què prové. | es: lignito. | en: brown coal, lignite.

límit

NM (DIEC) Part extrema, punt, on termina un territori, una extensió qualsevol, un període de temps. | es: límite. | en: limit.

límit d'aurèola de metamorfisme de contacte

NM Cont. Met. (IGC) Límit de l'afectació per metamorfisme de contacte de les roques que envolten un cos intrusiu. | es: límite de aureola de metamorfismo de contacto. | en: aureole limit of contact metamorphism.

límit de con volcànic

NM Cont. Volc. (IGC) Línia de contorn basal d'un con volcànic. | es: límite de cono volcánicpo. | en: volcanic cone limit.

límit de lliscament gravitacional

NM Morf. (IGC) Superfície que delimita el lliscament o el despreniment d'una massa rocosa. | es: límite de deslizamiento gravitacional. | en: gravitational slip limit.

límit de moviment en massa gravitacional

NM Morf. (IGC) Contacte entre una massa rocosa despresa per mecanismes gravitacionals i el seu substrat. | es: límite de movimiento en masa gravitacional. | en: movement limit in gravitational mass.

límit de zona de metamorfisme regional

NM Cont. Met. (IGC) Límit de les zones de metamorfisme regional, definides per l'aparició o la desaparició d'un mineral determinat o d'una associació mineral concreta. | es: límite de zona de metamorfismo regional. | en: area limit of regional metamorphism.

límit de zona diapírica

NM Cont. Est. (IGC) Contorn d'una àrea afectada per diapirisme. | es: límite de zona diapírica. | en: diapiric area limit.

limitar

Verb (DIEC) Fixar, assenyalar, ésser el límit o els límits (d'alguna cosa). | es: limitar. | en: delimit.

limoargilós -osa

Adj Lito. Sed. (IGC) Que conté llim i argila. | es: limoarcilloso. | en: silty clay, clayey silt.

limolita

NF Roca Sed. (DdG Mod) Roca sedimentària detrítica de gra fi, en la qual predominen els components de mida llim sobre l'argila, compactada o cimentada. | es: limolita. | en: siltstone.

lineació

NF (LR Mod) Qualsevol estructura lineal que aparegui repetidament en una roca formant un conjunt de línies paral·leles. | es: lineación. | en: lineation.

lineació d'intersecció

NF (DdG) Lineació definida per la intersecció de dues famílies de superfícies i, en particular, per la intersecció dels plans de clivatge o d'esquistositat amb una superfície d'estratificació o una foliació anteriors. | es: lineación de intersección. | en: intersection lineation.

línia de capa

NF Estra. (IGC) Intersecció d'una superfície d'estratificació amb un pla de referència o amb la superfície topogràfica. | es: línea de capa. | en: bedding line / contour.

litarenita

NF Roca Sed. (DdG) Roca sedimentària detrítica, gres que conté quars i fragments de roca; té poca matriu i és cimentada. Sin: gres lític. | es: litarenita. | en: lithic arenite, litharenite.

lític -a

Adj Lito. Sed. (DdG Mod) Relatiu o pertanyent a la roca. Dit de la roca sedimentària detrítica o piroclàstica que conté fragments de roques. | es: lítico. | en: lithic.

litogràfic -a

Adj Text. Sed. (DdG Mod) Dit de la calcària homogènia i de gra molt fi (micrita) amb estratificació taulejada, de la qual es poden extreure lloses. És emprada en litografia. | es: litográfico. | en: lithographic.

litologia

NF Lito. Sed. (DdG Mod) Natura de les roques d'una unitat geològica. | es: litología. | en: lithology.

litològic -a

Adj Lito. Sed. (DdG) Relatiu o pertanyent a la litologia. | es: litológico. | en: lithologic.

litoral

Adj Amb. Sed. (DdG) Relatiu o pertanyent a la vora de la mar. | es: litoral. | en: coastal.

litosoma

NM Morf. Sed. (DdG Mod) Cos sedimentari de litologia uniforme indentat amb les roques adjacents de litologia diferent. | es: litosoma. | en: lithosome.

llentilló

NM Morf. Sed. (DdG Mod) Massa mineral o de roca en forma lenticular, inclosa en una altra de composició diferent. | es: lentejón. | en: lens.

llim¹

NM Comp. Sed. (DdG Mod) Element detrític de mida compresa entre 0,06 i 0,004 mm Pot ser de natura diversa. És component dels sediments i les roques detrítiques. | es: limo, limolita. | en: silt, siltsone.

llim²

NM Roca Sed. (DdG Mod) Sediment o roca sedimentària detrítica de gra molt fi, inferior a 0,06 mm, amb tots els components de mida llim. Sin: limolita. | es: limo, limolita. | en: silt, siltsone.

llimós -osa

Adj Lito. Sed. (DdG) Relatiu o pertanyent al llim. Que conté llim. | es: limoso. | en: silty.

lliscament

NM Proc. (DdG Mod) Moviment de massa que desplaça un volum de materials pendent avall d'un vessant. | es: deslizamiento. | en: slide.

lliscament gravitacional

NM Geom. (DdG Mod) Moviment de massa impulsat per l'acció de la gravetat. | es: deslizamiento gravitacional. | en: gravitational slide.

lliscament mixt

NM Proc. (DdG Mod) Moviment de massa impulsat per l'acció de la gravetat i afavorit per la presència d'aigua. | es: deslizamiento mixto. | en: complex slide.

llit

NM Morf. Sed. (DdG) Depressió del terreny per on s'esmunyen les aigües d'un riu, una riera o una glacera. | es: lecho, cauce. | en: riverbed, chanel.

localitat fossilífera

NF (DdG Mod) Localitat geogràfica, indret on es troben restes fòssils. | es: localidad fosilífera. | en: fossil locality.

loess

NM (Roca Sed.) DdG Mod

lumaquel·la

NF Roca Sed. (DdG Mod) Roca sedimentària formada essencialment per conquilles o fragments de conquilles de bivalves i gasteròpodes; pot tenir matriu i és cimentada. | es: lumaquela. | en: coquinite, coquina, lumachelle.

lutita¹

NF Comp. Sed. (IGC) Element detrític de gra fi, de diàmetre inferior a 0,06 mm. Pot ser de natura diversa. | es: lutita. | en: lutite.

lutita²

NF Roca Sed. (IGC) Roca sedimentària detrítica de gra fi, formada per llims i argiles en proporcions variables, compactada o cimentada. Sin: pelita. | es: lutita. | en: lutite.

M

magma

NM Petro. Igni (LIDG Mod) Material rocós fos totalment o parcial. La majoria són constituïts per silicats, aigua i gasos, a temperatures que oscil·len entre els 650 ºC i els 1 200 ºC. En cristal·litzar i consolidar-se per refredament, formen les roques ígnies. | es: magma. | en: magma.

mantell

NM Morf. Sed./Volc. (IGC) Dipòsit volcànic piroclàstic que recobreix uniformement una àrea més o menys extensa al voltant d'un volcà, format per la caiguda i l'acumulació de piroclasts de mida lapil·li i cendra. | es: manto (piroclástico). | en: pyroclastic air-fall deposit.

marbre

NM Roca Met. (DdG) Roca metamòrfica formada per cristalls de calcita; deriva de calcàries que han estat afectades per processos metamòrfics. | es: mármol. | en: marble.

maresma

NF Amb. Sed. (DdG) Costa baixa inundable per les aigües de la mar o d'un riu. | es: marisma. | en: marsh.

marga

NF Roca Sed. (DdG Mod) Roca sedimentària mixta, detrítica i carbonàtica, de gra fi, constituïda per argila (del 35 al 65%) i carbonat de calci. | es: marga. | en: marl.

margocalcària

NF Roca Sed. (DdG Mod) Roca sedimentària mixta, detrítica i carbonàtica, de gra fi, constituïda per argila i carbonat de calci; marga amb una proporció de carbonat més elevada. | es: margocaliza. | en: marly limestone.

massiu -iva

Adj Text. (DdG Mod) Dit de la roca cristal·lina que presenta una estructura homogènia. Dit de la roca estratificada que es presenta en bancs de molta gruixària, sense cap estructura interna. | es: massivo. | en: massive.

material

NM Lito./Petro. (IGC) Sediments, roques, dipòsits o components d'aquests. | es: material. | en: material.

matèria orgànica

NF Comp. Sed. (DdG Mod) Mixtura complexa de components orgànics que hom troba dispersa en el sediment, preferentment en les argiles. | es: materia orgánica. | en: organic matter.

matriu

NF Comp. Sed./Igni. (DIEC i LR) Material de gra fi que omple els intersticis d'un sediment. Agregat de minerals de gra fi en el qual es destaquen grans minerals més grossos, propi d'algunes roques ígnies i volcàniques. | es: matriz. | en: groundmass.

Mb.

Abr Estra. (IGC) Abreviatura de membre. | es: Mb.. | en: Mb.

meandre

NM Amb. Sed. (DdG) Corba sinuosa arrodonida que fa el curs d'un riu. | es: meandro. | en: meander.

mega-

Pref (DIEC Mod) Forma prefixada que significa 'gros, gran'. | es: mega-. | en: mega-.

megabretxa

NF Roca Sed./Volc. (DdG Mod) Acumulació detrítica formada per cairells i blocs angulosos de dimensions considerables, que sol ésser causat per fenòmens d'esbaldregament o d'esllavissada. | es: megabrecha. | en: megabreccia.

megacristall

NM Text. Intr./Met. (DdG Mod) Cristall, o gra mineral, d'una roca ígnia o metamòrfica de dimensions considerablement superiors als cristalls de la matriu que l'envolta o als grans de la resta de la roca. | es: megacristal. | en: megacryst.

membre

NM Estra. (DdG Mod) Unitat litostratigràfica formal de jerarquia inferior a la formació. Abrev: Mb. | es: miembro. | en: member.

meta-

Pref Proc. Met. (DdG Mod) Forma prefixada que, davant el nom d'una roca o d'un grup de roques, indica que han estat afectades per procesos metamòrfics. | es: meta-. | en: meta-.

metabasalt

NM Roca Met. (DdG Mod) Basalt que ha estat afectat per processos metamòrfics. | es: metabasalto. | en: metabasalt.

metabasita

NF Roca Met. (DdG Mod) Roca ígnia bàsica que ha estat afectada per processos metamòrfics; pot derivar del basalt o del gabre. | es: metabasita. | en: metabasite.

metaconglomerat

NM Roca Met. (DdG) Conglomerat que ha estat afectat per processos metamòrfics. | es: metaconglomerado. | en: meta-conglomerate.

metagabre

NM Roca Met. (DdG Mod) Gabre que ha estat afectat per processos metamòrfics. | es: metagabro. | en: metagabbro.

metamorfisme

NM Proc. Met. (LR Mod) Procés pel qual una roca es transforma en una altra, conservant l'estat sòlid; aquesta transformació es reflecteix en canvis de la composició mineralògica i en modificacions de la textura. | es: metamorfismo. | en: metamorphism.

metamorfisme de contacte

NM Petro. Met. (LIDG Mod) Metamorfisme causat per l'augment de temperatura que provoca la intrusió d'un magma en les roques que l'envolten. Afecta una franja o aurèola al voltant del cos intrusiu. | es: metamorfismo de contacto. | en: contact metamorphism.

metamorfisme regional

NM Petro. Met. (LIDG Mod) Metamorfisme causat per l'augment de pressió i de temperatura i desenvolupat Durant una orogènesi; afecta àrees molt extenses amb diferents graus. | es: metamorfismo regional. | en: regional metamorphism.

metavulcanita

NF Roca Met. (DdG Mod) Roca volcànica que ha estat afectada per processos metamòrfics. | es: metavulcanita. | en: metavolcanic.

mica

NF Min. Igni/Met. (DdG Mod) Minerals de la classe dels silicats, qualsevol espècie o varietat del grup de les miques. Són constituents de roques ígnies i metamòrfiques. | es: mica. | en: mica.

micacític -a

Adj Comp. Min. (DdG Mod) Que conté mica. | es: micaceo. | en: micaceus.

micasquist

NM Roca Met. (DdG Mod) Roca metamòrfica, constituïda essencialment per cristalls de mica i quars; la mica, en general biotita, és identificable a ull nu. | es: micaesquisto. | en: mica schist.

micràster

NM Foss. (LGEF Mod) Animals invertebrats marins, gènere dels equinoderms. Van viure des del Cretaci fins al Paleogen. | es: micraster. | en: micraster.

micrita¹

NF Comp. Sed. (IGC) Fang calcari, microcristal·lí, constituent de les roques sedimentàries carbonàtiques. | es: micrita. | en: micrite.

micrita²

NF Roca Sed. (DdG Mod) Roca sedimentària carbonàtica microcristal·lina, constituïda quasi exclusivament per calcita. | es: micrita. | en: micrite.

micro-

Pref (DIEC Mod) Forma prefixada que significa 'petit'. | es: micro-. | en: micro-.

microcòdium

NM Foss. (IGC) Mineralització provocada per microorganismes en roques carbonàtiques. És molt característic al Paleocè. | es: microcodium. | en: microcodium.

microconglomerat

NM Roca Sed. (DdG Mod) Roca sedimentària detrítica, conglomerat constituït per grànuls i sorra, de mida inferior a 4 mm. | es: microconglomerado. | en: microconglomerate.

microgranit

NM Roca Intr. (DdG Mod) Varietat del granit caracteritzada per la textura porfírica, amb cristalls de feldspat i de quars, amb biotita freqüent; forma filons i masses intrusives irregulars. Sin: pòrfir granític. | es: microgranito. | en: granite porphyry.

microsienita

NF Roca Intr. (IGC) Varietat de la sienita caracteritzada per la textura porfírica; forma filons i masses intrusives irregulars. | es: microsienita. | en: sienite porphyry.

migmatita

NF Roca Met. (DdG Mod) Roca heterogènia, d'origen mixt, metamòrfica i plutònica, que prové de la fusió parcial d'una roca metamòrfica, o de la intrusió de magma en una roca metamòrfica. | es: migmatita. | en: migmatite.

migmatític -a

Adj Petro. Met. (DdG Mod) Relatiu o pertanyent a les migmatites. De la natura de les migmatites. | es: migmatítico. | en: migmatitic.

miliòlids

NM Pl Foss. Foram. (DdG Mod) Foraminífers, ordre que comprèn des de formes petites i simples fins a unes altres de més complexes, de closca carbonàtica; són d'aigües marines, generalment somes. Han viscut des del Triàsic fins a l'actualitat. | es: miliólidos. | en: miliolid.

milonita

NF Roca Tect. (DdG Mod) Roca de metamorfisme dinàmic produïda per la reducció de la mida de gra de les roques en zones estretes d'intensa deformació. | es: milonita. | en: mylonite.

milonític -a

Adj Text. Tect. (DdG Mod) Relatiu o pertanyent a la milonita. De la natura de la milonita. | es: milonítico. | en: mylonitic.

miner -a

Adj Min. (DdG) Relatiu o pertanyent a la mineria. | es: minero. | en: mining.

mineral¹

NM Min. (LIDG) Substància amb una composició química o un rang de composició definida, format de manera natural i que es troba a la Terra. Molts minerals tenen una forma cristal·lina característica. | es: mineral. | en: mineral.

mineral²

Adj Min. (DdG) Relatiu o pertanyent als minerals o a les substàncies minerals. | es: mineral. | en: mineral.

mineria

NF Min. (DIEC Mod) Art d'explorar i d'explotar els jaciments minerals. | es: minería. | en: mining.

mitjà -ana

Adj (DdG) Que indica una posició intermèdia dins de l'escala estratigràfica d'una sèrie d'estrats, que es troba entre la inferior i la superior. | es: medio, mediano. | en: medium.

mixt -a

Adj Amb. Sed. (DIEC Mod) Compost de parts, d'elements, etc., diversos; que en el seu origen intervenen diferents processos. | es: mixto. | en: mixed.

monomíctic -a

Adj Lito. Sed. (DdG Mod) Dit del sediment o de la roca detrítica formada per una sola espècie mineral o per fragments d'un sol tipus de roca. | es: monomíctico. | en: monomictic.

monzonita

NF Roca Intr. (DdG Mod) Roca ígnia plutònica, cristal·lina amb textura granular, caracteritzada per tenir quantitats equivalents de feldspats alcalins i de plagiòclasis, amb quantitats més petites d'amfíbols i/o piroxens. | es: monzonita. | en: monzonite.

monzonític -a

Adj Petro. Intr. (IGC) Relatiu o pertanyent a monzonita. De la natura de la monzonita. | es: monzonítico. | en: monzonitic.

monzonodiorita

Nom Roca Intr. (IGC) Roca ígnia plutònica, cristal·lina amb textura granular, amb plagiòclasi i feldspat alcalí i quantitats més petites d'amfíbols i/o piroxens i de quars. | es: monzodiorita. | en: monzodiorite.

monzonodiorític -a

Adj Petro. Intr. (DdG Mod) Relatiu o pertanyent a monzonodiorita. De la natura de la monzonodiorita. | es: monzodiorítico. | en: -.

monzonogabre

NM Roca Intr. (IGC) Roca ígnia plutònica, cristal·lina amb textura granular, amb plagiòclasi i feldspat alcalí i quantitats menors de piroxens. | es: monzogabro. | en: monzogabbro.

monzonogàbric -a

Adj Petro. Intr. (DdG Mod) Relatiu o pertanyent al monzonogabre. De la natura del monzonogabre. | es: monzogábrico. | en: -.

monzonosienita

NF Roca Intr. (IGC) Roca ígnia plutònica, cristal·lina amb textura granular, constituïda per feldspats alcalins i plagiòclasis, amb quantitats més petites d'amfíbols i/o piroxens i de quars. | es: monzosienita. | en: monzosyenite.

monzonosienític -a

Adj Petro. Intr. (IGC) Relatiu o pertanyent a la monzonosienita. De la natura de la monzonosienita. | es: monzosienítico. | en: -.

morena

NF Dip. Sed. (DdG Mod) Massa d'arrossegalls formada per materials detrítics mal triats, sense estratificació. Són dipòsits transportats i dipositats per les glaceres i sovint formen relleus. | es: morrena. | en: moraine.

morènic -a

Adj Amb. Sed. (DdG) Relatiu o pertanyent a la morena o als materials d'una morena. | es: morrénico. | en: morainal.

moscovita

NF Min. Igni/Met. (DdG Mod) Mineral de la classe dels silicats, espècie del grup de les miques. És constituent de roques ígnies i metamòrfiques. | es: moscovita. | en: muscovite.

moviment de massa

NM Proc. Sed. (DdG Mod) Moviment d'una massa de materials que es desplaça lliscant per un pendent, d'una manera conjunta, per efecte de la gravetat. | es: movimiento en masa. | en: mass movement.

N

nòdul

NM Comp. Sed. (DdG Mod) Massa mineral arrodonida, globulosa, esferoïdal o el·lipsoïdal, que té una composició i estructura que la fa diferent de la roca que l'envolta. | es: nódulo. | en: nodule, concretion.

nodulós -osa

Adj Lito. (DdG) Que conté nòduls; que consisteix en nòduls o n'és format. | es: noduloso. | en: nodular.

nummulits

NM Pl Foss. Foram. (DdG Mod/GG) Foraminífers, gènere de fòssils marins de poca profunditat i d'aigües càlides; la closca és carbonàtica i té forma de llentia, d'entre 0,5 i 3 cm de diàmetre. Poden ser els constituents majoritaris de certes roques sedimentàries. Han viscut des del Cretaci superior fins a l'actualitat i són característics del Paleogen. | es: nummulites. | en: nummulite.

O

obturació

NF Proc. Sed. (DdG Mod) Resclosa natural en una vall que afavoreix la formació aigües amunt d'un llac o aiguamolls; pot ser deguda a la presència d'una llengua glacial, una colada volcànica o a altres processos. Sin: barratge. | es: obturación. | en: dam, obstruction.

ocel

NM Text. Met. (DdG Mod) Gra mineral o agregat de minerals, de mida més gran que els de la resta de la roca. És característic dels gneissos. | es: ocelo. | en: augen.

ocel·lar

Adj Text. Met. (DdG Mod) Dit de la textura de les roques metamòrfiques caracteritzada per la presència de megacristalls de feldspat, els ocels, que es destaquen sobre una matriu irregular, foliada o bandada. És comú als gneissos. | es: ocelar. | en: augen structure.

ofita

NF Roca Intr. (IGC) Roca ígnia bàsica subvolcànica, cristal·lina granular, constituïda majoritàriament per piroxè i plagiòclasi i amb una textura particular. | es: ofita. | en: ophite, diabase.

olistòlit

NM Dip. Sed. (DdG Mod) Bloc de roca transportat per esllavissament gravitacional submarí o subaeri i que ha quedat inclòs dins una sèrie sedimentària. | es: olistolito. | en: olistolith.

olistostroma

NM Dip. Sed. (DdG Mod) Dipòsit sedimentari constituït per una massa caòtica de blocs de pedra, graves o sorres en una matriu fangosa, que s'ha acumulat com una massa semifluida per efecte d'un esllavissament gravitatori submarí. | es: olistostroma. | en: olistostrome.

olivina

NF Min. Volc. (IGC) Minerals de la classe dels silicats, qualsevol espècie o varietat del grup de les olivines. És component de roques ígnies bàsiques i ultrabàsiques. | es: olivino. | en: olivine.

olivínic -a

Adj Comp. Min. (DdG Mod) Que conté olivina. | es: olivínico. | en: olivine bearing.

oòlit

NM Comp. Sed. (DdG Mod) Partícula carbonàtica esferoïdal, de mida inferior a 2 mm, formada per un nucli envoltat de làmines de carbonat. És un component de roques sedimentàries carbonàtiques. | es: oolito. | en: ooid, oolith.

oolític -a

Adj Lito. Sed. (DdG Mod) Relatiu o pertanyent als oòlits. Que conté oòlits. | es: oolítico. | en: oolitic.

orbitolines

NF Pl Foss. Foram. (DdG Mod/GG) Foraminífers, gènere de fòssils de closca carbonàtica, marins de poca profunditat i d'aigües càlides. Van viure des del Cretaci inferior fins a l'Eocè i són característiques del Cretaci. | es: orbitolinas. | en: orbitolinid.

orto-

Pref Petro. Met. (DdG Mod) Forma prefixada que indica que una roca metamòrfica deriva d'una roca ígnia. | es: orto-. | en: ortho-.

ortoderivat -ada

Adj Petro. Met. (DdG) Dit de la roca metamòrfica derivada d'una roca ígnia. | es: ortoderivado. | en: ortho-.

ortogneis

NM Roca Met. (DdG Mod) Gneis derivat del metamorfisme d'una roca ígnia, plutònica o volcànica, de composició àcida: granitoides, riolita, etc. | es: ortogneis. | en: orthogneiss.

ostracodes

NM Pl Foss. Micro. (LIDG Mod) Animals, artròpodes de la classe dels crustacis, molt petits, amb dues valves calcificades. Són organismos generalment d'aigua dolça o d'aigües marines de salinitat baixa. Han viscut des del Cambrià fins a l'actualitat. | es: ostrácodos. | en: ostracode.

P

paleo-

Pref (DdG Mod) Forma prefixada que significa 'vell', 'antic'. | es: paleo-. | en: paleo-.

paleocanal

NM Amb. Sed. (DdG Mod) Resta d'una vall, d'un llit fluvial, d'un canal de marea en un estuari o en un delta, etc., excavat en els sediments antics i recobert i fossilitzat per capes més modernes. Canal antic. | es: paleocanal. | en: paleochanel.

paleosòl

NM Dip. Sed. (DdG Mod) Sòl format en un ambient passat, amb caràcters relictes heretats de la seva evolució sota unes condicions mediambientals concretes, desenvolupat durant un moment qualsevol de la història geològica. | es: paleosuelo. | en: paleosol.

palet

NM Comp. Sed. (DdG Mod) Element detrític, arrodonit, de mida compresa entre 4 i 64 mm; pot ser de natura diversa. És component de sediments i de roques detrítiques. | es: grava. | en: pebble.

palustre

Adj Amb. Sed. (DdG Mod) Relatiu o pertanyent als pantans o aiguamolls o als materials que s'hi dipositen. | es: palustre. | en: palustrine, paludal.

para-¹

Pref Amb. Sed. (DIEC Mod) Forma prefixada que significa 'al costat de', 'al voltant de'. | es: para-. | en: beside, para-.

para-²

Pref Petro. Met. (DdG Mod) Forma prefixada que, davant el nom d'una roca o d'un grup de roques, indica que la roca metamòrfica és formada per la transformació d'una roca sedimentària. | es: para-. | en: beside, para-.

paraescullós -osa

Adj Amb. Sed. (IGC) Relatiu o pertanyent als voltants d'un escull. Dit dels dipòsits que envolten un escull. Equiv: pararecifal. | es: paraarrecifal. | en: -.

paragneis

NM Roca Met. (DdG Mod) Gneis derivat del metamorfisme d'una roca sedimentària: pelita, gres, grauvaca, arcosa, etc. | es: paragneis. | en: paragneiss.

pararecifal

Adj Amb. Sed. (IGC) Relatiu o pertanyent als voltants d'un recif. Dit dels dipòsits que envolten un recif. Equiv: paraescullós. | es: paraarrecifal. | en: -.

pegmatita

NF Roca Intr. (LIDG) Roca ígnia intrusiva, cristal·lina, formada per quars i feldspat alcalí, que té els cristalls minerals de grans dimensions, d'ordre centimètric. Forma dics i masses intrusives irregulars. | es: pegmatita. | en: pegmatite.

pèl·let

NM Comp. Sed. (DdG) Element carbonàtic granular de forma arrodonida o irregular i de mida inferior a 0,2 mm, format per calcita. És un component de roques sedimentàries carbonàtiques. | es: pellet o pelet. | en: pellet.

pel·letoïdal

Adj Lito. Sed. (DdG Mod) Que té la forma d'un pèl·let; que conté pèl·lets. | es: peletoidal. | en: -.

pelita

NF Roca Sed. (DdG Mod) Roca sedimentària detrítica de gra fi, formada per proporcions variables de llim i argila. Sin: lutita. | es: pelita. | en: pelite.

periglacial

Adj Amb. Sed. (DdG Mod) Dit dels processos i sistemes morfogenètics que s'esdevenen a les àrees marginals de les glaceres i a la zona del gel-desgel. | es: periglacial. | en: periglacial.

peu de mont

NM Amb. Sed. (DIEC Mod) Regió planera i de poc pendent situada al peu d'un massís muntanyós, formada per materials detrítics acumulats pels rius i torrents. Sin: piemont. | es: piedemonte. | en: colluvial deposit.

pigallat -ada

Adj Text. Met. (DdG Mod) Dit de la textura de les roques metamòrfiques que presenten petits nòduls de minerals en forma de taques o pigues, formats per metamorfisme de contacte de roques sedimentàries detrítiques de gra fi. | es: moteado. | en: sppoted.

pirita

NF Min. (DdG Mod) Mineral de la classe dels sulfurs, espècie del grup de la pirita, sulfur de ferro. És constituent de roques ígnies i sedimentàries i de filons. | es: pirita. | en: pyrite.

piroclast

NM Comp. Volc. (DdG Mod/BGS) Material volcànic fragmentat, de lava o de roca encaixant, format per l'activitat volcànica explosiva i llançat a l'atmosfera, des d'on cauen i es dipositen. Segons les mides, es classifiquen com a blocs i bombes, lapil·li i cendra. | es: piroclasto. | en: pyroclast.

piroclàstic -a

Adj Dip. Volc. (DdG) Relatiu o pertanyent als piroclasts. Dit de la roca formada per acumulació de piroclasts. | es: piroclástico. | en: pyroclastic.

piroxè

NM Min. Igni (DdG Mod) Minerals de la classe dels silicats, qualsevol espècie o varietat del grup dels piroxens, amb calci, ferro i magnesi. Són constituents de roques ígnies bàsiques i ultrabàsiques. | es: piroxeno. | en: pyroxene.

pisòlit

NM Comp. Sed. (DdG Mod) Partícula carbonàtica subsfèrica, de mida superior a 2 mm i d'estructura interna laminada concèntrica al voltant d'un nucli preexistent. És un component de roques sedimentàries carbonàtiques. | es: pisolito. | en: pisoid, pisolith.

pisolític -a

Adj Lito. Sed. (DdG) Relatiu o pertanyent als pisòlits. Que conté pisòlits. | es: pisolítico. | en: pisolitic.

pissarra

NF Roca Met. (IGC) Roca metamòrfica de gra fi, amb estructura en lloses. Deriva del metamorfisme de grau molt baix de roques pelítiques. | es: pizzarra. | en: slate.

pitonel·les

NF Pl Foss. Foram. (IGC) Restes fòssils calcàries, de dimensions microscòpiques. Són d'origen incert i es relacionen amb organismes unicel·lulars marins. Visqueren durant el Cretaci. | es: pitonella. | en: pitonella.

pla axial

NM Est. (DdG Mod) Superfície que uneix totes les xarneres d'un conjunt de capes plegades. | es: plano axial. | en: axial plane.

plagiòclasi

NF Min. Igni (DdG Mod/LR) Mineral de la classe dels silicats, de la sèrie de les plagiòclasis, amb sodi o calci. És component de roques ígnies. | es: plagioclasa. | en: plagioclase.

plana

NF Amb. Sed. (DdG Mod) Porció extensa de territori pla, sense muntanyes, que pot ésser originat per acumulació sedimentària o per erosió d'un relleu preexistent. | es: llanura. | en: plain.

plana al·luvial

NF Amb. Sed. (DdG Mod) Plana reblerta de sediments al·luvials o fluvials. | es: llanura aluvial. | en: alluvial plain.

plana deltaica

NF Amb. Sed. (DdG) Plana emergida constituïda pels al·luvions d'un delta. | es: llanura deltaica. | en: delta plain.

plana d'inundació

NF Geom. (DdG Mod) Plana fluvial subjecta als desbordaments provocats pel riu, la qual pertany generalment a la Terrassa baixa, o a la plana que hi ha a l'altre costat de les levées fluvials. | es: llanura de inundación. | en: floodplain.

plàstic -a

Adj Est. (DdG) Dit del comportament de les roques que es deformen d'una manera contínua, sense ruptura. | es: plástico. | en: plastic.

platja

NF Amb. Sed. (DdG Mod) Riba planera de la mar, coberta d'arena, sorra o grava. | es: playa. | en: beach.

plec

NM Est. Tect. (IGC) Flexió d'una massa rocosa que s'evidencia quan en el material rocós plegat hi ha alguna superfície de referència planar anterior, com ara els plans d'estratificació o els de clivatge. | es: pliegue. | en: fold.

plec suposat

NM Est. Tect. (IGC) Estructura de plegament de posició o geometria imprecisa o incerta. | es: pliegue supuesto. | en: infered fold.

plec tombat

NM Est. Tect. (IGC) Plec amb el pla axial inclinat. | es: pliegue volcado. | en: inclined fold.

poli-

Pref (DdG) Forma prefixada que significa 'molts', 'variat', 'divers'. | es: poli-. | en: poly-.

poligènic -a

Adj Proc. (DdG Mod) Dit de la roca, el dipòsit o les formes del relleu, en l'origen dels quals han intervingut processos diversos. | es: poligénico. | en: polygenetic.

polimíctic -a

Adj Lito. Sed. (DdG Mod) Dit del sediment o d'una roca detrítica format per elements de natura diferent, o per fragments de diversos tipus de roques. | es: polimíctico. | en: polymictic.

pòrfir

NM Roca Intr. (DdG) Roca ígnia intrusiva, cristal·lina heterogranular, que presenta una textura constituïda per cristalls dispersos en una matriu de gra fi, porfírica. S'emplaça formant dics. Pot ser de composició molt variada, d'àcida a intermediària. | es: pórfido. | en: porphyry.

porfíric -a

Adj Text. Igni (DdG Mod) Dit de la textura constituïda per fenocristalls dispersos en una matriu de cristalls més petits. És pròpia de roques ígnies i volcàniques. Relatiu o pertanyent al pòrfir; que té textura porfírica. | es: porfídico. | en: porphyritic.

prealveolines

NF Pl Foss. Foram. (IGC) Foraminífers fòssils de closca calcària, marins, propis de plataforma soma. Són característics del Cretaci superior. | es: prealveolinas. | en: prealveolina.

proximal

Adj Amb. (DdG Mod) Dit de la part d'un dipòsit sedimentari, o d'una fàcies, situada més a prop de l'àrea font o del lloc on es va generar aquest dipòsit. Ant: distal. | es: proximal. | en: proximal.

Q

quars

NM Min. Igni (DdG Mod) Mineral de la classe dels silicats, del grup del quars o de la sílice. És el mineral més corrent de l'escorça terrestre. És component de roques ígnies, metamòrfiques i sedimentàries. | es: cuarzo. | en: quartz.

quarsi-

o quars- (Pref Min.) DdG Mod

quarsidiorita

NF Roca Intr. (DdG Mod) Roca ígnia plutònica intermediària, cristal·lina amb textura granular, composta essencialment per plagiòclasi sòdica, amb hornblenda i biotita i quars en menor proporció. Equiv: diorita quarsífera. | es: cuarzodiorita. | en: quartz diorite.

quarsidiorític -a

Adj Petro. Intr. (IGC) Relatiu o pertanyent a la quarsdiorita. De la natura de la quarsdiorita. | es: cuarzodiorítico. | en: -.

quarsifeldspàtic -a

Adj Comp. Min. (IGC) Que conté quars i feldspats. Dit de la roca formada majoritàriament per quars i feldspats. | es: cuarzofeldespático. | en: quartz - feldspar bearing.

quarsigabre

NM Roca Intr. (DdG Mod) Roca ígnia plutònica bàsica, cristal ·lina amb textura granular, composta per plagiòclasi càlcica i quantitats menors de quars, amb més del 50% de minerals foscs: piroxens i, sovint, olivina. Equiv: gabre quarsífer. | es: cuarzogabro. | en: quartz gabbro.

quarsita¹

NF Roca Met. (DdG Mod) Roca metamòrfica formada essencialment de grans de quars. Deriva de metamorfisme regional o de contacte de gresos quarsítics. | es: cuarcita. | en: quartzite.

quarsita²

NF Roca Sed. (DdG Mod) Gres quarsític, amb ciment silici, molt compacte i de gran duresa. | es: cuarcita. | en: quartzite.

quarsític -a

Adj Lito. Min. (DdG Mod) Que conté quars. Relatiu o pertanyent a la quarsita. | es: cuarcítico. | en: quartzite.

quiastolita

NF Min. Met. (DdG Mod) Mineral de la classe dels silicats, varietat de l'andalusita amb inclusions ordenades de carbó. És propi de roques metamòrfiques. | es: quiastolita. | en: quartzitic.

quiastolític -a

Adj Comp. Min. (DdG Mod) Que conté quiastolita. | es: quiastolítico. | en: chiastolite, chiastolite bearing.

R

radiolaris

NM Pl Foss. Micro. (DdG Mod) Organismes unicel·lulars marins microscòpics amb una closca o exosquelet silici. Han viscut des del Proterozoic fins a l'actualitat. | es: radiolarios. | en: radiolarian.

radiolarita

NF Roca Sed. (DdG Mod) Roca sedimentària silícia de gra fi, composta essencialment d'esquelets de radiolaris. | es: radiolarita. | en: radiolarite.

rapakivi

NM Petro. Igni (DdG Mod) Varietat de granit caracteritzada per la presència de grans cristalls ovoides de feldspat alcalí rosats embolcallats amb plagiòclasis blanquinoses. | es: rapakivi. | en: rapakivi.

rebliment

NM Proc. Sed. (DdG Mod) Material solt que omple totalment o parcial una vall, una conca sedimentària, un sot, etc. | es: relleno. | en: infilling.

recif

NM Amb. Sed. (DdG Mod) Dipòsit calcari bioconstruït per organismes marins. Equiv: escull. | es: arrecife. | en: reef.

recifal

Adj Amb. Sed. (IGC) Relatiu o pertanyent als recifs. Dit dels sediments i de les roques formades per organismes constructors. Equiv: escullós. | es: arrecifal. | en: reefal.

recristal·lització

NF Proc. Petro. (LIDG) Procés en el qual els cristalls originals d'una roca són parcialment dissolts alhora que se'n formen de nous, generalment més grossos que els primers. | es: recristalización. | en: recrystallization.

recristal·litzat -ada

Adj Text. (IGC) Dit del mineral o la roca que ha sofert un procés de recristal·lització. | es: recristalizado. | en: recrystallized.

regional

Adj (DIEC/IGC) Relatiu o pertanyent a una regió o a les regions. Que té un gran abast. Dit dels fenòmens que afecten àrees extenses. | es: regional. | en: regional.

riolita

NF Roca Volc. (DdG Mod) Roca ígnia volcànica àcida, de textura porfírica i sovint fluïdal, amb cristalls de quars i feldspats alcalins, i plagioclase i biotita en menor quantitat, en una matriu quarsifeldspàtica de gra molt fi. | es: riolita. | en: rhyolite.

riolític -a

Adj Petro. Volc. (DdG Mod) Relatiu o pertanyent a la riolita. De la natura de la riolita. | es: riolítico. | en: rhyolitic.

ritmita

NF Roca Sed. (DdG Mod) Roca sedimentària formada per l'alternança de làmines paral·leles de composició, mida de gra, textura o color diferents. El gruix de les làmines és entre centimètric i mil·limètric. | es: ritmita. | en: rhythmite.

roca

NF Roca (LR) Agregat natural consolidat format per un o més minerals, per fragments de roques preexistents o per restes d'organismes. | es: roca. | en: rock.

rocallós -osa

Adj Sed. (DdG) Relatiu o pertanyent a la rocalla; ple de roques. | es: rocoso. | en: rocky.

rocós -osa

Adj Sed (IGC) De la natura de la roca; que conté roques; abundant en roques. | es: rocoso. | en: rocky.

rudistes

NM Pl Foss. (DdG Mod) Mol·luscs de la classe dels bivalves, extingits. Tenen dues valves de carbonat de calci, robustes i asimètriques. Eren organismes marins que formaven colònies recifals en mars càlides. Visqueren des del Silurià fins al Cretaci. | es: rudistas. | en: rudists.

rudita

NF Comp. Sed. (DdG Mod) Sediment o roca sedimentària detrítica en la qual la mida mitjana dels components és superior als 2 mm.Hi predominen blocs, còdols, cairells i palets sobre la sorra i la lutita, que fan de matriu. Els components poden ser de natura diversa. | es: rudita. | en: rudite, coarse grained.

S

salina

NF Amb. Sed. (IGC) Lloc on precipita la sal per evaporació de l'aigua de mar. | es: salina. | en: saline.

sals

NF Min. Evap (DdG Mod) Minerals de la classe dels halurs, clorurs de sodi

sauló

NM Roca Sed. (DdG Mod) Formació arenosa quarsosa i feldspàtica, granada i mal classificada, amb una petita proporció d'argila i llim, producte de l'alteració dels granitoides in situ, que no ha sofert transport. | es: sablón. | en: weathered granite.

sediment

NM Dip. Sed. (LR Mod) Acumulació de partícules minerals o orgàniques transportades i dipositades individualment per processos físics o precipitades per mecanismes químics o bioquímics. Es dipositen a la superficie de la Terra en condicions marines o continentals. | es: sedimento. | en: sediment.

sedimentari -ària

Adj Proc. Sed. (DdG) Relatiu o pertanyent al sediment. Dit de les roques formades per la consolidació o cimentació de sediments. | es: sedimentario. | en: sedimentary.

semi-

Pref (DdG Mod) Forma prefixada que significa 'parcialment', 'no completament', 'quasi'. | es: semi-. | en: semi- , half-.

semiendorreic -a

Adj Amb. Sed. (DdG Mod/GVA) Dit de la xarxa de drenatge que normalment no desaigua a la mar. | es: semiendorreico. | en: semiendorheic.

seqüència

NF Estrat. (DdG) Unitat estratigràfica composta per una successió d'estrats relacionats genèticament. És limitada a la base i al sostre per ruptures sedimentàries. | es: secuencia. | en: sequence.

sericita

NF Min. Met. (DdG Mod) Mineral de la classe dels silicats, del grup de les miques. És un mineral d'alteració o de recristal·lització de les roques metamòrfiques de grau baix o mitjà. | es: sericita. | en: sericite.

sericític -a

Adj Comp. Min. (DdG Mod) Que conté sericita. | es: sericítico. | en: sericitic.

sèrie

NF Estra. (DdG) Successió vertical d'estrats, establerta d'acord amb la llei de la superposició. Successió estratigràfica. | es: serie. | en: series.

sienita

NF Roca Intr. (DdG Mod) Roca ígnia plutònica intermediària, cristal·lina i amb textura granular, constituïda majoritàriament per feldspat alcalí, i en menor proporció per plagiòclasi sòdica, biotita, piroxè i amfíbol. | es: sienita. | en: syenite.

sienític -a

Adj Petro. Intr. (DdG Mod) Relatiu o pertanyent a la sienita. De la natura de la sienita. | es: sienítico. | en: syenitic.

sílex

NM Roca Sed. (DdG Mod) Roca silícia formada per calcedònia, quars i òpal, d'orígen bioquímic, precipitada en forma de nòduls o de làmines dins una roca calcària. | es: sílex. | en: silex.

sílice

NF Quim. Min. (DdG Mod) Mineral, diòxid de silici, que ocorre en la natura tant en forma cristal·lina (quars i altres minerals) com en una gran varietat de formes criptocristal·lines (àgata, calcedònia, òpal, etc). | es: sílice. | en: silica.

silici -ícia

Adj Lito. Quim. (DdG) Que conté silici, quars, silicats, calcedònia, etc. | es: silícico. | en: silicic, siliceous.

siliciclàstic -a

Adj Lito. Sed. (DdG) Dit de les roques detrítiques que tenen un contingut molt alt de quars i silicats entre els seus components. | es: siliciclástico. | en: siliciclastic.

sil·limanita

NF Min. Met. (DdG Mod) Mineral de la classe dels silicats, espècie del grup dels silicats d'alumini amb ferro, magnesi i calci. És característic de roques metamòrfiques. | es: sillimanita. | en: sillimanite.

sil·limanític -a

Adj Comp. Min. (DdG Mod) Que conté sil·limanita. | es: sillimanítico. | en: sillimanite bearing.

sinclinal

NM Est. Tect. (DdG Mod) Plec simple còncau en el qual els materials del nucli són més moderns que els dels flancs, de la part externa. | es: sinclinal. | en: syncline.

sinclinal tombat

NM Est. Tect. (IGC) Sinclinal amb el pla axial inclinat. | es: sinclinal tumbado. | en: inclined syncline.

sinclinori

NM Est. (GG Mod) Estructura sinclinal complexa, d'escala regional, composta per plecs de dimensions menors. | es: sinclinorio. | en: synclinorium.

sistema al·luvial

NM Estra. Sed. (DdG Mod) Unitat litostratigràfica informal amb una associació de roques o sediments de característiques genètiques comunes i formades en un mateix període de temps; en concret, els sistemes al·luvials són formats per dipòsits detrítics grollers en les parts proximals, heterogranulars en les mitjanes i fins en les parts distals. | es: sistema aluvial. | en: alluvial system.

skarn

NM Roca Met. (DdG Mod) Roca metamòrfica formada per silicats (amfíbols, piroxens, granats), amb textura cristal·lina i tot sovint massiva; és forma per metamorfisme tèrmic i metasomàtic de roques carbonàtiques. | es: skarn. | en: skarn.

skarnoide

NM Roca Met. (IGC) Roca metamòrfica de composició calcosilicatada, generalment amb un bandat format per diferents associacions mineralògiques. Deriven de roques mixtes, carbonàtiques i detrítiques, afectades per processos metamòrfics. | es: skarnoide. | en: skarnoid, skarn like.

sòcol

NM (DdG) Substrat rocós més antic i menys plàstic que la cobertora, constituït per roques diagenesitzades o metamòrfiques que sovint han sofert diverses fases de plegament i fracturació, o injeccions de roques eruptives, com el granit, el qual ha esdevingut rígid. | es: zócalo, basamento. | en: basement.

sòl

NM Dip. Sed. (IGC) Formació superficial constituïda per partícules sòlides (minerals i matèria orgànica), solucions líquides i gasos. Es forma per la interacció de la biosfera, l'atmosfera i la hidrosfera sobre el substrat rocós. | es: suelo. | en: soil.

som -a

Adj Amb. Sed. (DdG) Dit de l'ambient sedimentari aquàtic de poca fondària. | es: somero. | en: shallow.

sorra¹

NF Comp. Sed. (IGC) Element detrític de mida compresa entre 2 i 0,06 mm de diàmetre. Pot ser de natura diversa. És component de sediments i roques detrítiques. | es: arena. | en: sand.

sorra²

NF Dip. Sed. (DdG Mod) Dipòsit detrític incoherent format per grans de mides compreses entre 2 i 0,06 mm. La natura dels grans pot ser diversa. | es: arena. | en: sand.

sorrenc -a

Adj Lito. Sed. (DdG) De la natura de la sorra. Que conté sorra. | es: arenoso. | en: sandy. | es: arenoso. | en: sandy.

sostre

NM Estrat. (DdG Mod) Part alta d'una sèrie estratigràfica. Superfície superior d'una capa. | es: techo. | en: roof, top.

sub-

Pref DdG Mod (Forma prefixada que significa 'sota', 'situat sota', 'en) grau inferior', 'en menor proporció', 'no del tot'. | es: sub-. | en: sub-.

subaeri -èria

Adj Amb. (DdG) Dit de qualsevol procés o fenomen que s'esdevé a la superfície de la Terra en contacte amb la capa inferior de l'atmosfera. Ant: subaquàtic. | es: subaéreo. | en: subaerial.

subangulós -osa

Adj Comp. Morf. (DdG Mod) Dit de l'element detrític amb els cantells roms. | es: subanguloso. | en: subangular.

subaquàtic -a

Adj Amb. (DIEC Mod) Dit de qualsevol procés o fenomen que s'esdevé dins l'aigua. Ant: subaeri. | es: subacuático. | en: subaqueous.

subarrodonit -ida

Adj Comp. Morf. (DdG Mod) Dit de l'element detrític amb els cantells arrodonits. | es: subredondeado. | en: subrounded.

subordinat -ada

Adj Comp. (DIEC Mod) En menor proporció que un altre element o component. | es: subordinado. | en: -.

suposat -ada

Adj (IGC) Dit del contacte de qualsevol mena o de l'estructura de posició imprecisa o incerta. | es: supuesto. | en: infered.

T

tabular

Adj Morf. (DIEC) Que presenta capes paral·leles i de superfície plana. | es: tabular. | en: tabular.

tartera

NF Dip. Sed. (DIEC Mod) Dipòsit format per l'acumulació de blocs angulosos i cairells, despresos dels cims, recobrint vessants amb pendent fort. | es: canchal. | en: talus scree.

taulejat -ada

Adj Estrat. Sed. (DdG Mod) Dit de l'estratificació en bancs paral·lels, regulars i plans, no gaire gruixuts (1 a 10 cm). | es: tableado. | en: -.

terra rossa

NF Roca Sed. (DdG Mod/IGC) Sòl argilós relicte de color roig viu, desenvolupat sobre calcàries; es troba reblint esquerdes i clots de la roca carstificada. És propi de les regions mediterrànies.

|

| es: terra rossa. | en: terra rossa.

()

T

terrassa¹

NF Dip. Sed. (IGC) Dipòsit detrític al·luvial format per graves, sorra i llim i argila, amb la part superior plana o amb pendent suau. Constitueix els sediments propis del llit del riu, dissecats posteriorment pel mateix curs fluvial. | es: terraza. | en: terrace.

terrassa²

NF Geom. (MCYL) Replà situat en un o ambdós vessants d'una vall, a una alçada superior a la del curs de l'aigua, que representa la resta d'un antic llit fluvial en el qual ha excavat el curs de l'aigua. | es: terraza. | en: terrace.

textura

NF Text. (GG Mod) Aspecte físic general d'una roca, incloent les característiques geomètriques dels grans (forma i dimensions) i també les relacions entre els seus components o els cristalls que la formen. | es: textura. | en: texture.

till

NM Roca Sed. (DdG Mod) Sediment detrític, amb un ampli ventall de mides de gra, poc o gens classificat, dipositat per una glacera. | es: till. | en: till.

tonalita

NF Roca Intr. (DdG Mod) Roca ígnia plutònica, d'àcida a intermediària, cristal·lina amb textura granular, constituïda per plagiòclasi i quars, amb biotita i hornblenda. | es: tonalita. | en: tonalite.

torba

NF Roca Sed. (LR) Dipòsit orgànic compactat i amb un alt contingut d'aigua, el qual prové de la descomposició de restes de vegetals en una zona d'aiguamolls. | es: turba. | en: peat.

torrencial

Adj Amb. Sed. (DdG Mod) Relatiu o pertanyent als torrents; causat per l'acció d'un corrent d'aigua impetuós. Dit dels dipòsits propis dels torrents. | es: torrencial. | en: torrential.

tova¹

NF Roca Volc. (DdG) Roca heterogènia, bretxa piroclàstica soldada, generada per l'activitat volcànica explosiva. | es: toba. | en: tuff, tufa.

tova²

NF Roca Sed. (DdG) Pedra carbonàtica porosa cimentada sota l'aigua dolça. Equiv: travertí. | es: toba. | en: tuff, tufa.

traça

NF (DdG Mod) Intersecció d'una superfície geològica amb la superfície topogràfica o amb un pla de referència. | es: traza. | en: trace.

transicional

Adj Sed. (IGC) Relatiu o pertanyent a la transició; que fa una transició. | es: transicional. | en: transitional.

traquiandesita

NF Roca Volc. (DdG Mod) Roca ígnia volcànica intermediària, cristal·lina granular, que conté aproximadament les mateixes quantitats de feldspats alcalins i de plagiòclasi. | es: traquiandesita. | en: trachyandesite.

traquita

NF Roca Volc. (DdG) Roca ígnia volcànica cristal·lina granular, constituïda essencialment per feldspat alcalí, amb quantitats menors de piroxè, biotita o hornblenda. | es: traquita. | en: trachyte.

travertí

NM Roca Sed. (LR Mod) Roca calcària que resulta de la precipitació de carbonat de calci en petites cascades i emergències càrstiques, al límit de les zones lacustres o en zones fluvials. Pot ser massiva o porosa. Equiv: tova. | es: travertino. | en: travertine, tufa.

travertínic -a

Adj Lito. Sed. (DdG) Relatiu o pertanyent al travertí. De la natura del travertí. | es: travertínico. | en: -.

trenat -ada

Adj Amb. Sed. (DdG Mod) Dit del curs fluvial que presenta un llit major amb un conjunt de canals que diflueixen i conflueixen moltes vegades, separant barres i illes al·luvials. | es: trenzado. | en: braided.

trocolines

NF Pl Foss. Foram. (IGC) Foraminífers, gènere fòssil d'aigües marines somes, de mida compresa entre 1 i 2 mm.Van viure durant el Juràssic i el Cretaci. | es: trocholinas. | en: trocholina.

troué -e

Adj Text. Sed. (IGC) Dit de la roca sedimentària que presenta petites cavitats, les quals resulten de la dissolució nòduls de carbonat, de conquilles o de les restes d'altres organismes. Sin: traucat. | es: oqueroso. | en: troué.

tuf

NM Roca Sed./Volc. (DdG Mod) Roca volcànica piroclàstica consolidada, la qual forma dipòsits de materials de mida molt variada: pols, cendres, blocs, etc. | es: tuf. | en: tuff.

turbidita

NF Roca Sed. (IGC) Seqüència sedimentària detrítica, formada per gresos i lutites, en un conjunt granodecreixent i dipositada d'un sol cop per un corrent de turbiditat en condicions subaquàtiques marines o lacustres. | es: turbidita. | en: turbidite.

turbidític -a

Adj Proc. Sed. (DdG) Relatiu o pertanyent a les turbidites. De la natura de les turbidites. | es: turbidítico. | en: turbiditic.

turritel·les

NF Pl Foss. (LGEF Mod) Mol·luscs de la classe dels gasteròpodes, qualsevol del gènere Turritella; són caragols marins. Han viscut des del Cretaci fins a l'actualitat; han estat molt abundants durant el Terciari. | es: turritella. | en: turritella.

U

unitat¹

NF. Estra. Sed. (DdG Mod) Unitat estratigràfica informal, de caràcter local. | es: unidad. | en: unit.

unitat²

NF Petro. (DdG Mod) Cos rocós format per roques intrusives, deformades o metamorfitzades, que hom distingeix i delimita mitjançant les seves característiques petrogràfiques. | es: unidad. | en: unit.

V

ventall al·luvial

NM Dip. Sed. (IGC) Dipòsit detrític al·luvial amb morfologia semicònica i pendent, constituït per elements detrítics de mida diversa; es forma on els cursos fluvials minven de pendent. | es: abanico aluvial. | en: alluvial fan.

versicolor

Adj Color (DIEC Mod) De color vari, canviable. Bigarrat. | es: abigarrado. | en: brightly colored.

vessament

NM Amb. Sed. (DIEC) Acció de vessar. | es: derrame. | en: overspill.

vessant

NM i NF Geom. (DdG Mod) Superfície d'un terreny amb pendent. | es: vertiente. | en: slope.

vessar

Verb Amb. Sed. (IGC) Sobreeixir l'aigua d'un llac o estany. | es: derramar. | en: spill.

vidre

NM Comp / Roca Igni (DdG Mod) Roca amorfa, que no té una estructura cristal·lina. Es forma pel refredament ràpid de magmes. Sol ser constituent de roques ígnies volcàniques. | es: vidrio. | en: glass.

volcànic -a

Adj Proc. Volc. (DdG Mod) Relatiu o pertanyent al volcà. Dit de la roca originada com a conseqüència del refredament de la lava. | es: volcánico. | en: volcanic.

vora de cràter volcànic

NF Morf. Volc. (DdG) Vorell o cornisa que encercla un cràter volcànic. | es: borde de cráter volcánico. | en: crater / rim.

vulcanita

NF Roca Volc. (DdG) Roca volcànica. | es: vulcanita. | en: volcanic rock, vulcanite.

vulcano-

Pref Petro. Volc. (DdG Mod) Forma prefixada que denota relació amb els volcans. | es: vulcano-, volcano-. | en: volcani-.

vulcanoclàstic -a

Adj Lito. (IGC) Dit de les roques sedimentàries detrítiques en les quals els components provenen de roques volcàniques piroclàstiques. | es: volcanoclástico. | en: volcaniclastic.

vulcanosedimentari -ària

Adj Proc. Volc./Sed. (IGC) Dit dels dipòsits mixts en els quals intervenen processos volcànics i processos sedimentaris. | es: volcanosedimentario. | en: volcano-sedimentary.

X

xarnera

NF Est. (DdG Mod) Regió o sector de radi més petit observada en un plec. | es: charnela. | en: hinge.